Escultures del cardenal Despuig, un tresor resguardat a Bellver

PalmaEl fons escultòric d’escultura clàssica de la col·lecció del cardenal Despuig és un dels tresors més importants de Mallorca. És un fons que es troba resguardat i exposat al castell de Bellver de Palma, en dues estances diferents.

La doctora en Història per la UAB Manuela Domínguez ha fet la seva tesi sobre la col·lecció d’obres escultòriques del cardenal Despuig. “Em sorprèn molt que mai ningú no hagués catalogat i estudiat aquestes peces de la col·lecció abans, perquè tenen una gran vàlua patrimonial”, assenyala Domínguez. Si bé és cert i, segons que ens comenta la conservadora del castell Magdalena Rosselló, “són molts els estudiosos estrangers que s’han interessat per aquest fons i aquestes obres, però fins que ha arribat Domínguez no se n’ha fet una catalogació acurada”.

El catàleg l’acaba de publicar l’Ajuntament de Palma en forma de llibre, amb el títol El fons escultòric de la col·lecció Despuig d’escultura clàssica.

És una obra que pretén posar a l’abast de qualsevol interessat o curiós una anàlisi interpretativa d’una part del llegat que Despuig volgué cedir als ciutadans de Mallorca. “El cardenal volia donar a conèixer a la població el seu ric llegat escultòric. Per això, va proposar que Raixa fos un museu en què hi hagués totes les obres que havia anat recollint durant la seva vida”, diu Domínguez. Tant és així que, “en el seu testament, el cardenal diu: ‘És una col·lecció per a Mallorca”, recalca la conservadora.

Despuig fou, doncs, un autèntic col·leccionista. El seu desig era fundar un museu i una biblioteca pública a Mallorca amb el fons que havia anat recopilant.

Per aquest motiu, el cardenal va anar enviant de manera esglaonada la seva col·lecció a Mallorca entre els anys 1796 i 1802. La col·lecció Despuig no estava formada únicament per escultura i altres antiguitats. Disposava també d’una secció de pinacoteca que havia engrandit el fons familiar ja existent, bibliotecari i monetari, que havien d’instal·lar-se a la casa pairal dels comptes de Montenegro i Montoro, al centre de Palma. No obstant això, Despuig va decidir triar la possessió de Raixa, propietat de la seva família des del 1620, per acollir els seus tresors arqueològics. El paisatge privilegiat i el seu aïllament oferien un entorn bucòlic fàcilment assimilable a la idea de ‘vil·la’ palauenca que havia vist el cardenal en les seves estades a Roma entre runes i naturalesa. Despuig hi va projectar una sèrie de reformes que havien de crear, d’una banda, dependències amb vocació museística que, finalment, combinades amb les estances nobiliàries, constituïren el refugi del cardenal, sense deixar de banda la part agrícola i ramadera que sustentava econòmicament la finca. Però la reforma no es va fer i la instal·lació definitiva del museu es va dur a terme l’any 1826.

En els recents estudis de Manuela Domínguez s’ha descobert que el cardenal Despuig va excavar una vil·la de Roma del segle II d.C. de l’entorn de la casa Imperial, “una casa de molta categoria d’on va treure bona part de les escultures de gran valor patrimonial”, recalca l’estudiosa. La majoria de les peces romanes que hi ha a la col·lecció són, precisament, d’aquesta època, del segle II després de Crist. També se sap, a partir de les investigacions de Domínguez, que Despuig contractà tres escultors perquè fessin restauracions de les obres a Raixa, i es tenen molt localitzades les peces que restauraren aquests tres escultors. També hi ha una sèrie de peces que provenen de tallers romans de l’època. Per tant, la col·lecció del cardenal Despuig està formada per obres comprades, tretes d’excavacions i restauració, així com es formaven les col·leccions en aquella època.

Despuig, però, no va arribar a veure la culminació dels seus anhels a la finca de Raixa perquè va morir abans que el museu estigués muntat. El seu germà en fou l’hereu universal. Malgrat això, els seus hereus, per motius econòmics, varen malvendre les obres de la col·lecció del cardenal, no sols de les peces escultòriques sinó també de la pinacoteca, monetàries o bibliotecàries, que foren repartides per tot el món.

No fou fins l’any 1923 que l’Ajuntament de Palma comprà el fons escultòric de la col·lecció del cardenal Despuig. A partir de l’any 1932, les seves obres són exposades a Bellver com a part del que llavors anomenaven Museu d’Art Antic, fins a la Guerra Civil, quan el castell de Bellver es tornà a convertir en presó. Va ser l’any 1995 que aquestes obres es rescataren dels magatzems del castell i de les coves i es va fer el muntatge museístic que es pot veure avui dia a Bellver, després de la restauració de les peces amagades durant tants anys.

Ara, al castell hi ha dues sales que mostren el que va quedar del fons escultòric de Despuig després de la desfeta de la col·lecció. No obstant això, una bona part de les obres que es varen vendre a l’estranger, els estudiosos la tenen localitzada en altres museus i col·leccions de fora del país. Per exemple, hi ha peces de Despuig a Copenhaguen, Boston i Berlín.

Segons la conservadora del castell, Magdalena Rosselló, és una “col·lecció molt important. És una de les tres d’aquesta època que hi ha a Espanya, ja que sols hi havia dos col·leccionistes més a banda de Despuig. La col·lecció està formada per tot tipus de peces, de més bones i de més xereques, però és fruit de la seva època i té molt de valor patrimonial”.

L’estat de conservació de les peces, en general, és bona. Les obres més grans que hi ha instal·lades al pati són del segle XVII i estan fetes a partir de fragments d’aquesta època. Llavors foren restaurades a Raixa, a final de segle. N’hi ha altres de més petites, bustos, relleus, gelosies, capitells, suports, cíclics, urnes, escultures en forma d’animal, mascarons de Medusa i caps que van des del segle II després de Crist fins al segle XVIII.