Esclata el cinema de gènere: sexe, àliens i homes llop
SitgesJa hi som. Després d'una jornada inaugural de presa de contacte, a Sitges va començar ahir la incontenible allau anual de cinema de gènere en totes les seves variants, des de les més arriscades fins a les més lúdiques. Amb l'arribada del cap de setmana comença una marató de projeccions, xerrades, presentacions i homenatges que viurà el seu punt culminant avui amb l'estrena oficial de Mientras duermes , de Jaume Balagueró, que va esgotar totes les entrades fa dies.
Però abans Sitges va reprendre el festeig de cada any amb el cinema asiàtic, projectant en competició oficial un d'aquells còctels de depravació i violència que aquí són tan del gust del públic, sempre agraït quan es disparen els registres de perversitat sexual. Guilty of romance porta la firma del japonès Sion Sono, creador transgressor conegut sobretot per Love exposure , premi del públic de l'enyorat BAFF. Al seu penúltim film (l'últim, Himizu , també es veurà al Festival, però fora de competició), Sono torna a fer malabarismes amb els gèneres -barreja sense complexes la comèdia, el policíac i el melodrama- per explicar com una obedient mestressa de casa se submergeix en el món del porno i la prostitució, frustrada per la inapetència sexual del marit i la falta de propòsit de la seva vida.
En aquest viatge descontrolat a través del desig i la degradació moral troba una guia interessada, una professora que alterna la universitat amb la prostitució i a qui la seva pròpia mare defineix en una escena tràgicament còmica com "una depravada, la viva imatge del seu pare". Barroca i imperfecta, Guilty of romance es justifica per la força de les imatges, pel pols visceral i excessiu del director i per la nuesa (física i emocional) de la protagonista, un personatge desemparat i perdut que s'aferra al sexe com a escapatòria d'una vida sense passió i a qui, finalment, la passió condueix a l'infern.
Xiscles i rialles
Definitivament aquest any els xiscles conviuen amb les rialles a la competició oficial de Sitges. Lobos de Arga , presentada ahir al Festival, planteja un mix improbable de relat de terror gòtic i comèdia d'aventures a partir de la peripècia d'un escriptor (Gorka Otxoa) que torna al poble gallec on va créixer per rebre un homenatge, en realitat un sacrifici que té per finalitat acabar amb una maledicció que ha perseguit el poble durant 100 anys. L'escriptor, un amic de la infància (Carlos Areces) i l'agent literari (Secun de la Rosa) s'han d'enfrontar llavors a una tropa de camperols d'una banda i a un sanguinari home llop de l'altra. El director, Juan Martínez Moreno, aspira a reviure el to de comèdies de terror dels anys 80 com ara Possessió infernal , de Sam Raimi, però la farsa s'aproxima més aviat a Aquí huele a muerto , de Martes y Trece. A favor de la pel·lícula hi juga la interpretació de Carlos Areces, un actor que és comèdia en brut, un gag visual amb potes que pot rescatar el pitjor dels acudits amb una rèplica muda. En contra, que les escenes de terror provoquen a estones més rialles que les suposadament còmiques.
Els ecos del fantàstic dels 80 també ressonen amb força a Attack the block , opera prima del britànic Joe Cornish. Si aquest estiu Super 8 recuperava l'esperit lluminós d'aquella època enfrontant uns adolescents a criatures alienígenes, el film de Cornish repeteix l'esquema, però el capgira escollint com a protagonistes a una colla de hoodies , un banda d'adolescents de suburbi londinenc que són l'antítesi dels tendres marrecs de la cinta d'Abrams. Parapetats al seu bloc d'edificis, els protagonistes del film defensen dels invasors el seu territori i s'enfronten a un dealer guillat en una odissea terrorífica amb espurnes còmiques que va fer les delícies del públic. Produïda pels creadors de Zombis party , Attack the block no arriba al nivell del debut d'Egard Wrigh, però és una de les propostes més entretingudes de la programació del Festival. S'estrenarà als cines el 9 de desembre.
