Fa uns anys, un periodista va preguntar a Bette Davis a Sant Sebastià si creia que, a falta de família real, Elizabeth Taylor passaria a la història com la gran reina de Hollywood. La Lloba va arrufar el nas i va dir: "Ja veurem". Ara sí. Tothom està convençut de qui ha estat la dona més poderosa de Hollywood, de la mateixa manera que ens han venut que Ermessenda ho era de Catalunya. La comparació pot ser odiosa, però ens és útil per dir qui era Liz des que jugava amb la gossa Lassie el 1943 fins que 50 anys més tard s'acomiadava de la pantalla com l'àvia dels Flinstones . Cada generació té un primer record de Liz Taylor. Els de la meva, la noia rica i malcriada d' Un lloc al sol o la gata vestida de blanc miolant una moixaina a Paul Newman. Per a altres, la col·leccionista de marits, incloent-hi Richard Burton per duplicat. Per als que registren rècords, la mig responsable de l'ensopegada econòmica de Cleopatra i per qui valorava el seu talent la ferotge Martha de Qui té por de Virginia Woolf? ¿La millor Liz? l'amiga dels homes més febles, la solidària, la dona que, com Ermessenda, manava, estimava i fornicava…
