LITERATURA

Enrique Vila-Matas: “Escric per veure què passa”

El clima polític català és el rerefons d’‘Esta bruma insensata’

Les novel·les d’Enrique Vila-Matas a vegades són qualificades d’“assajos literaris” o de “novel·les de no-ficció” per la seva càrrega metaliterària, com Bartleby y compañía, El mal de Montano i Doctor Pasavento. Tot i així, també aborden qüestions vitals. Amb motiu de la presentació de la seva última novel·la, Esta bruma insensata (Seix Barral), Vila-Matas subratlla que la relació “tensa” dels dos germans protagonistes parla de la vida perquè “parla de dues opcions: ser o no ser, parla de com estem en el món”. El germà que explica la història és un subministrador de citacions literàries a escriptors, Simon Schneider; i l’altre, conegut com a Gran Bros, és un escriptor que triomfa escrivint en anglès a Nova York després d’uns anys literàriament decebedors a Barcelona, i que fa una vida d’escriptor invisible com J.D. Salinger i Thomas Pynchon.

Simon Schneider, instal·lat en un Cadaqués amb aires fantasmagòrics, treballa sobretot per al seu germà, malgrat el tracte humiliant que li dedica a vegades, i ben aviat s’intueix que envia al germà “l’essència” de les cinc novel·les “veloces” amb què es converteix en una gran figura literària. “És el veritable autor de la seva obra”, subratlla Vila-Matas. També es pot pensar que els dos personatges són la mateixa cara d’un únic home, però a la segona part del llibre es fan més evidents les diferències entre l’un i l’altre. “Soc capaç d’albergar els dos escriptors, i algun més”, explica Vila-Matas. “M’és impossible saber amb quin dels dos m’identifico més, perquè d’una banda m’hauria encantat ser un escriptor invisible a Nova York, però com que he escrit m’identifico amb ell, però també m’he d’identificar amb el germà, que és el narrador, que malgrat ser un germà tan tonto, ha pogut escriure el llibre ell i sortir de la misèria”.

Com diu la directora editorial de Seix Barral, Elena Ramírez, en aquesta novel·la Vila-Matas torna a temes centrals de la seva obra com “la impostura literària i la impossibilitat de ser original, i sobretot la literatura del no, o la creació al vèrtex de la literatura del no; és a dir, la fina línia que separa el menyspreu i la renúncia a l’escriptura i l’alegria i la fe d’escriure”.

Obrir-se pas dins la boira

Per a Vila-Matas, la “boira insensata” del títol és la vida mateix. “És una metàfora que abasta el que vulguis, la primera cosa és viure: vivim en una boira insensata i no sabem què hi ha a dins ni al darrere. La literatura pot servir per aclarir alguna cosa, i es treballa dins la boira constant de la realitat. També es pot aplicar a moments polítics, en el sentit que quan passi el temps la broma s’aixecarà i es tornarà a veure el riu. Potser ara encara no és el moment de veure’l”, diu Vila-Matas. Precisament el Procés forma part d’aquesta boira, i Vila-Matas compara el soroll dels helicòpters al cel de Barcelona amb Apocalypse now. Fa servir el clima polític català per posar tensió i emoció al procés d’escriptura a l’hora d’escriure -“escric per veure què passa”, diu- i la política entra en la novel·la quan el Gran Bros, després de vint anys sense veure’s, cita el seu germà en una església de Barcelona el 27 d’octubre del 2017. “No interessa gaire com ho vaig viure jo, perquè soc un autor distant. Tot i així, ho vaig viure amoïnat perquè m’agradaria que la convivència fos millor”, diu Vila-Matas.

Tot i així, el final de la novel·la fa pensar que el narrador explica els fets molts anys després que passessin. “El narrador sempre està en una albada permanent, com el quadre de Monet, al lloc on és el narrador sempre s’està fent de dia, i podem pensar que és en un altre lloc, que no és a la terra, o que escriu anys després”. També podria ser que fos mort, “perquè tots els personatges del llibre desapareixen en algun moment, i també es pot parlar de l’energia de l’absència que es projecta al voltant dels seus passos”.

La primera part d’ Esta bruma insensata està dominada per la tragèdia, però la segona part obre la porta a la comèdia. “La tragèdia perd pes per un motiu de subsistència de l’escriptor: no podia suportar mantenir el fil de la tragèdia constantment”, conclou Vila-Matas.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF