Crítica

'Enemigos íntimos', un ‘noir’ efectiu sobre un criminal i un policia obligats a col·laborar

Crítica del nou llargmetratge de David Oelhoffen, on la desesperació dels personatges esquitxa la pantalla

Director: David Oelhoffen. Guió: Jeanne Aptekman i David Oelhoffen. 111 min. Bèlgica i França (2018). Amb Matthias Schoenaerts i Reda Kateb.

Més a prop de la cruesa i el desassossec de la seva 'opera prima', ‘Nos retrouvailles’, que de ‘Lluny dels homes’, el ‘neowestern’ existencial protagonitzat per Viggo Mortensen amb què va sorprendre fa quatre anys, David Oelhoffen reprèn a ‘Enemigos íntimos’ la premissa que sobrevolava aquells films: dos homes estranys que han d’aprendre qui són i que s’han d’ajudar per sobreviure. El context en què es desenvolupa aquest nou treball, tanmateix, canvia completament perquè el tercer llarg d’Oelhoffen és un ‘polar’ en tota regla que se submergeix en la ‘banlieue’ parisenca i en el submón criminal algerià amb una energia que feia temps que no es veia en el ‘noir’ francès contemporani.

Cal dir que el punt de partida no és gaire original –dos amics de la infància, Manuel (Matthias Schoenaerts), traficant de drogues, i Driss (Reda Kateb), policia, es retroben quan una operació de venda de drogues surt malament–, però l’intens dinamisme de la pel·lícula fa que t’oblidis del catàleg de convencions per on transita. ‘Enemigos íntimos’ funciona com un efectiu ‘thriller’ a contrarellotge, on el carisma de Schoenaerts i Kateb aconsegueix que la desesperació dels seus personatges esquitxi la pantalla. Un bon film de gènere negre sobre homes que ho han perdut tot i sobre les veritables lleialtats.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF