RECONEIXEMENT UNIVERSITARI
Cultura 23/02/2012

Emili Teixidor, mestre, escriptor i humanista

Ricard Torrents
4 min
UN ESCRIPTOR TOT TERRENY Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) ha sigut un pioner en l'estudi dels hàbits de  lectura i ha desenvolupat una llarga carrera com a escriptor de literatura infantil i juvenil i com a novel·lista de gran format.

PRIMER RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE VICL'encàrrec de pronunciar l'elogi preceptiu d'Emili Teixidor en la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic m'ha portat a pensar en la coherència i la riquesa que s'hi sumen. L'antiga tradició acadèmica del títol honorífic de doctor coincideix amb l'estrena de la jove Universitat de Vic, que el concedeix per primera vegada, i amb la trajectòria humanística del nou doctor, pedagog i escriptor, llegit com un clàssic modern per milions de lectors. Tres ingredients -honor, humanitats, universitat- de la més rabiosa actualitat, avui que els valors genuïns de l'educació estan sotmesos a una insuportable pressió interior i exterior.

Enfront de la sacralització dels títols i de la compartimentació de les institucions, el doctorat honorífic recorda la llibertat de l'esperit, que bufa allà on vol, i la versatilitat del talent, que floreix arreu, no només en els camps acotats de l'acadèmia. Una petita mostra de doctors d'honor de les nostres universitats ens presenta els gastrònoms Ferran Adrià i Santi Santamaria, els cantants Raimon i Joan Manuel Serrat, els poetes J.V. Foix i Màrius Sampere, els pintors Joan Miró i Antoni Tàpies, els polítics Jordi Pujol i Miquel Roca i Junyent, la geòloga Carmina Virgili, el músic Jordi Savall, l'empresari Antoni Brufau, el radiofonista Joaquim Maria Puyal. Per què encara no és doctor honoris causa Pep Guardiola?, ens preguntem molts universitaris.

D'ara endavant l'autor de Pa negre , Emili Teixidor, figurarà entre elsdoctors honoris causa amb un valor afegit: serà el primer de la Universitat de Vic. Suprimida per Felip V el 1716 i restablerta el 1997 pel govern de Jordi Pujol, no podia pas promoure doctors honoris causa abans de promoure'n laboris causa . L'any 2006 hi llegia la tesi el primer aspirant a doctor i és ara, quan ja s'hi han format diversos doctors, que la Universitat de Vic, conferint el primer títol honorífic de doctor, cobreix una nova etapa de la seva pautada evolució. I renova alhora la vigència del seu projecte de practicar des de Vic, o sigui Catalunya, i en xarxa amb el sistema universitari europeu, el programa fundacional de tota universitat: formar una comunitat d'estudiants i professors al servei del coneixement i de la societat.

Un creador potent

L'elecció d'Emili Teixidor com a primer doctor honoris causa és plenament coherent amb el relat i el tramat de la Universitat de Vic: va començar fent de mestre a l'escola de Roda de Ter on havia anat a estudi, va saltar a l'escola d'excel·lència Betània-Patmos de Barcelona i va emprendre una carrera de pedagog i d'escriptor tot terreny que l'ha convertit en pioner de l'estudi dels hàbits de lectura i en un dels creadors més potents de literatures infantils i juvenils, amb llibres de vendes milionàries com L'ocell de foc , i en un novel·lista de gran format, capaç de teixir la saga narrativa que va de Sic transit Glòria Swanson i Retrat d'un assassí d'ocells a Pa negre i Els convidats . Ningú com aquest gran teixidor no hauria pogut representar millor els valors humanistes de l'educació, inspiradors del projecte de la Universitat de Vic, que són a la base de la institució universitària de tots els temps. Valors sense mercat, que no es venen ni es compren, però es comparteixen en el lliure intercanvi de l'estudi i la recerca.

Simplement perquè la universitat és una altra cosa. Perquè no és una empresa de serveis i perquè els seus valors es cotitzen en la borsa d'una altra esfera. Perquè la universitat, igual com la democràcia, necessita les humanitats. És la tesi de Martha C. Nussbaum al llibre Not for profit. Why democracy needs the humanities (2010, "Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats"). El seu corol·lari indefugible és que hi ha vida més enllà del guany: és la vida de la universitat, una de les institucions bàsiques de la democràcia, que necessita les humanitats, on aprendre que existeix un món més enllà del negoci. És l'àmbit del non profit , on les universitats preserven allò que fa humans els humans, ni que sigui només en la idea que l'esfera del lucre no és cap alternativa infal·lible per a un futur digne de dir-se humà.

El poeta pensador indi Rabindranath Tagore, primer autor no europeu a aconseguir el premi Nobel, va veure que: "La història ha arribat a un punt en què l'home moral, l'home íntegre, cedeix cada vegada més espai, gairebé sense adonar-se'n [...], a l'home comercial, l'home limitat a un sol fi. Aquest procés, ajudat per les meravelles de l'avenç científic, està aconseguint proporcions gegantines, amb un poder immens, la qual cosa produeix el desequilibri moral de l'home i enfosqueix el seu costat més humà sota l'ombra d'una organització sense ànima".

Avui pronunciaré la laudatio del nou doctor, amic de tota la vida d'ençà que ens vàrem conèixer a Roda de Ter a casa de Miquel Martí i Pol fins ahir mateix que preníem cafè a can Foix de la plaça de Sarrià. Company de fatigues d'ençà dels temps de la revista Oriflama fins als actuals, quan va entrar a formar part del consell consultiu de la Universitat de Vic. En el seu honor sento el meu i el de la meva universitat, ara també més seva. I, provocador com ha estat sempre, em sento provocat per la seva obra a recordar que la vertadera crisi de les societats democràtiques no és la que viuen els mercats, sinó la que viu en nosaltres, reflex de la crisi mundial en matèria d'educació. No és la crisi de les universitats sinó de les polítiques que fomenten el descrèdit dels estudis no orientats directament al rendiment econòmic. La crisi que ens amenaça d'enfosquir el nostre costat més humà i de caure sota l'ombra d'organitzacions eficients sense ànima.

stats