Embolics i mentides al voltant d’un Cinquecento al TNC

BarcelonaUn Fiat 500 que fa de farmàcia ambulant és el gran protagonista escènic del muntatge de l’òpera Lo speziale que es representa avui, demà i dissabte al Teatre Nacional (TNC). Així ho ha decidit la directora escènica holandesa Eva Buchmann per tirar endavant la relectura de l’òpera bufa de Haydn amb llibret de Carlo Goldoni. “Tot passa en els quatre metres quadrats al voltant del cotxe”, va explicar ahir Buchmann després d’un assaig al TNC. Tot i que al principi havia pensat en una ambulància, finalment va estimar-se més el Fiat 500, el llegendari Cinquecento, tota una icona dels anys 50. “El vaig triar perquè per a mi és un símbol d’Itàlia”, admet la directora escènica. Tanmateix, en aquesta “Commedia dell’Arte sense màscares” el petit vehicle italià i els cantants compartian l’escenari de la Sala Gran del TNC amb els músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció de Jan Willem de Vriend, el principal director convidat de l’OBC des de la temporada 2015-2016.

Aquest muntatge de la productora holandesa Punto Arte arriba a Barcelona gràcies a la col·laboració del TNC i l’OBC. Per a De Vriend, el TNC és “un teatre que ideal” per a aquest tipus d’òperes de cambra perquè “no és ni massa gran ni massa petit” i perquè permet que “l’orquestra sigui dalt de l’escenari”.

Lo speziale, estrenada el 1768 al Palau Esterházy (Hongria), es desenvolupa com un joc d’embolics i mentides entre una dona (Grilletta) i tres homes (Sempronio, Volpino i Mengone) que es disputen amor, interès i diners. I entre uns i l’altra hi ha una farmàcia veneciana (ara convertida en un Cinquecento), espai per a les maquinacions d’uns personatges ambivalents, com la música de Haydn, que, com explica De Vriend, tan aviat és “bonica com sarcàstica”.

La teatralitat de Goldoni

“Haydn sí que va saber capturar la teatralitat de Goldoni”, diu el director artístic del TNC, Xavier Albertí, satisfet que el Teatre Nacional es consolidi com a “segon escenari operístic” de Barcelona. El pes de l’ambivalència de l’obra el porta Grilletta, “un personatge amb dues cares” que interpreta la soprano russa Marina Zyatkova. El repartiment el completen el tenor xilè Álvaro Zambrano (Mengone), el baix polonès Piotr Micinski (Sempronio) i la mezzosoprano finlandesa Virpi Räisänen (Volpino).

Lo speziale és un fruit més de “l’excel·lent relació de veinatge” entre L’Auditori i el TNC, segons explica el director artístic del teatre, Xavier Albertí. La col·laboració, que ve de lluny, seguirà en el futur amb iniciatives “lligades a recuperacions patrimonials”, com ara “el patrimoni operístic català dels segles XVIII i XIX, d’autors com Ramon Carnicer que difícilment veurem al Liceu”. Hi ajuda “la bona sonoritat de la Sala Gran del TNC per a projectes operístics”, però també la voluntat de l’OBC d’explorar el format de cambra. És el cas de Lo speziale, que no requereix una orquestra de gran format. A més de la recuperació patrimonial, el director del TNC vol seguir incorporant la música a a la programació del teatre, ja siguin òperes contemporànies, sarsueles, teatre musical i revista, tal com ha fet en els últims anys.

Curiosament, l’obra de Haydn i Goldoni no sovinteja les programacions operístiques, però en els últims dotze mesos sí que se n’han vist versions més teatrals com la que va dirigir Ramon Simó al Teatre Tarragona i al Teatre Akadèmia de Barcelona.