"Em nego a passar-ho malament i airejar les meves porqueries"
Professional "M'agrada mantenir la distància psicològica amb els personatges que interpreto, per una qüestió de salut". Discreta "Jo no haig de parlar de mi mateixa. De fet, sóc una persona molt limitada".
Verónica Echegui té un somriure fàcil i dits que no paren quiets. L'actriu juga i doblega inconscientment les fulles seques d'un pi mentre atén els mitjans de comunicació a Barcelona per promocionar la seva última pel·lícula, La mitad de Óscar , un sec drama romàntic travessat per un dels tabús més universals: l'incest entre germans.
Com et vas documentar per interpretar el teu personatge? Vas investigar casos d'incest?
És difícil contactar amb gent que hagi viscut l'incest en primera persona, tot i que Manuel (Martín Cuenca, el director) ho va intentar. Jo, personalment, em vaig documentar i vaig llegir articles sobre el tema. Però pel que fa a aquesta qüestió no ens vam obsessionar gaire, perquè no es tracta d'una pel·lícula sobre l'incest, sinó sobre la impossibilitat d'estimar. El meu repte com actriu era, sobretot, comprendre el que feia que els personatges volguessin marxar, la seva incapacitat per estar junts.
En les teves últimes pel·lícules han sovintejat els temes espinosos: la presó, el terrorisme, l'incest...
Sí, m'interessa molt tot allò que no estigui socialment acceptat, em serveix per capbussar-m'hi i extreure'n les meves pròpies conclusions. Com més temps passa més m'adono de com n'és tot, de relatiu. Jo, de prejudicis, en tinc molts, i és per això que faig aquestes pel·lícules: per arribar amb unes idees, esborrar-les i tractar de comprendre una realitat nova des de zero.
Què hi ha de tu a la pel·lícula?
Sempre hi ha alguna cosa, però en aquest cas no t'ho sabria dir, perquè la feina va ser molt intuïtiva. Amb el temps he après a prendre'm la feina com un joc i no implicar-m'hi fins al punt de patir. Em nego a passar-ho malament i airejar les meves porqueries.
Bomba sexual de l'extraradi, mare soltera drogoaddicta... Són els papers que somiaves interpretar?
A mi, de fet, m'agradaria molt fer qualsevol personatge per al qual m'hagués de caracteritzar molt, una criatura d'un món fantàstic, però no me n'han ofert mai cap. A l'escola on estudiava organitzàvem festes per als alumnes de primer en què els grans ens disfressàvem i jo sempre feia de geperut socarrat o de vella bruixa borratxa. Ah, i Tim Burton és un dels meus directors favorits.
La mitad de Óscar no és una pel·lícula fàcil... Consumeixes aquest tipus de cinema com a espectadora?
Sí, m'agrada que no m'ho donin tot mastegat. Però de vegades em supera. Em va passar amb Andrei Rublev , de Tarkovski, i mira que ho vaig intentar.
Per cert, hi ha alguna entrevista en què no et preguntin per la Juani?
No, gairebé cap. Però en fi, jo no hi puc fer res. Entenc la vostra necessitat d'etiquetar i col·locar-ho tot en algun lloc conegut. Però em sembla que hem de fer un esforç entre tots per començar a explicar les coses d'una altra manera.
