LITERATURA

“Em fascinaven les dones europees amb cigarreta del Ritz”

El metge i perfumista Fernando Aleu novel·la l’intercanvi de presoners a la Barcelona del 1943

Fernando Aleu (Barcelona, 1929) ha tingut una vida molt intensa, i no va saber què era el sedentarisme fins que un accident d’esquí el va obligar a reposar. Va ser aleshores, a punt de fer els 90 anys i amb l’ajuda d’una neta persistent i amb vocació de periodista, que es va decidir a escriure El intercambio. Una apasionante historia de amor, amistad e intriga (Roca Editorial). “És un error creure que escriure a la meva edat és un fet excepcional -diu-. Tens tota una vida viscuda i temps per reflexionar”. Quedem a l’Hotel Palace (abans Ritz), on Aleu es mou amb la desimboltura i l’elegància d’un home de món.

Metge i perfumista, el 1953 va marxar als Estats Units i ja no va tornar. Va estudiar a l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York i a la New York University School of Medicine, on li va tocar fer l’autòpsia al cadàver de l’actor Montgomery Clift. Poc després va entrar al món de la perfumeria per mitjà de Puig. Actualment viu a San Francisco. L’entrevista és al Palace perquè té molt a veure amb el llibre i amb la història d’Aleu. “Quan tenia 14 anys, Ramon Tarragó, que dirigia l’hotel i era el cosí de la meva mare, em va convidar a venir-hi per veure com era la gent que vivia bé”, explica. Aleu va quedar impressionat: “A Barcelona es passava gana [hi havia la postguerra i a Europa la Segona Guerra Mundial] i les dones anaven de negre i eren molt correctes, tenien uns límits que estaven molt definits, estàvem tots cohibits. Al Ritz, en canvi, eren més lliures. Em fascinaven les dones europees amb aquells cigarrets llargs que es passejaven amb tanta desimboltura”.

Testimoni dels fets

Aleu volia reviure aquella època i tot allò que va descobrir i viure a l’emblemàtic hotel barceloní quan era un adolescent. Va ser testimoni del fet que novel·la: l’intercanvi de presoners entre britànics i alemanys el 27 d’octubre del 1943. L’autor nedava al Club Natació Barcelona i el dia anterior no els havien deixat anar a entrenar. “Teníem molta curiositat. Amb alguns companys vam pujar fins a Montjuïc per mirar què passava amb uns prismàtics, i vam veure els vaixells i els cotxes amb les esvàstiques”, diu Aleu. L’endemà la notícia sortia àmpliament explicada al desaparegut Diario de Barcelona. L’autor s’ha nodrit sobretot de l’hemeroteca per explicar com va ser l’intercanvi de més de 4.000 soldats, però també de la seva imaginació a l’hora de crear les intrigues i les relacions entre els seus personatges. “La curiositat que tenia aleshores segueix intacta”, assegura l’autor, que, després de descobrir als 14 anys que al Ritz hi havia un altre món més lliure i menys fosc, va començar a fer l’impossible per deixar enrere la Barcelona grisa del franquisme. “Necessitava que entrés l’aire”, diu.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF