Cultura 25/01/2012

Elogi de la subversió

Damià Alou
2 min

L'expresident dels Estats Units Theodore Roosevelt va dir: "Rere el govern aparent hi ha un govern invisible que no té cap tipus de lleialtat ni reconeix cap tipus de responsabilitat a la gent. Destruir aquest govern invisible, (...) aquesta aliança profana entre empresaris corruptes i polítics corruptes és la primera tasca de l'art de governar". Aquesta frase, que Julian Assange, el fundador de Wikileaks, cita a la seva autobiografia, és alhora una advertència i una resignació. Era una advertència a principis del segle XX, quan Roosevelt, un republicà que intentà lluitar contra els monopolis, creia en un govern per al poble. Ara, un segle més tard, és la constatació d'una resignació: sabem que hi ha un govern invisible, però som massa porucs per dir-ho, ja que el servei de propaganda d'aquest govern ens titllarà de conspiracionistes, de radicals, de marxistes o de qualsevol altra cosa.

La biografia d'Assange és la història d'una no-resignació. Descendent d'un pirata taiwanès i educat en l'inconformisme per una mare implicada en les lluites socials, Assange es convertí des de molt jove en un hacker polític, en algú que pretenia penetrar a les xarxes del poder gràcies al poder omnímode de la informàtica. Amb el nom de Mendax entrava al Pentàgon o la NASA, i el 2006 fundà Wikileaks amb la idea d'"analitzar els ossos del nostre món i comprovar si estan en bon estat i són veritables". La resta és història recent. Assange s'ha entestat a publicar tot el que els governs guarden dins una capsa fosca que porta l'etiqueta de "secrets d'estat", que moltes vegades no són més que les vergonyes d'una administració de delinqüents.

Irreverent, apassionat, valent, el més perillós filtrador de l'actualitat se'ns apareix com un home d'una cultura extraordinària i com un subversiu que no té res a perdre perquè no té res. El llibre és imprescindible per a tots aquells que es vulguin passejar per les clavegueres del món amb l'esperit rebel de qui fa una declaració que hauria de figurar en tots els diaris: "La realitat és un aspecte de la propietat. Cal confiscar-la. I el periodisme d'investigació és el noble art de recuperar la realitat, confiscant-la als poderosos".

stats