Elegància + tècnica + contenció = Leonskaja
La pianista georgiana demostra el seu mestratge al Palau de la Música
Elisabeth Leonskaja
Palau de la Música. 28 de gener
Coneguda ja a Barcelona després de diverses temporades presentant-se al Palau de la Música, la pianista georgiana ha demostrat una vegada més ser mestressa absoluta de les obres que interpreta, amb elegància, amb tècnica i amb una característica i estranya contenció, gens exempta d’expressivitat i d’emoció quan toca, però sempre al servei de la partitura que té al davant. La temptació de comparar-la amb genis del piano com Sokolov és gran, sent com són dues personalitats úniques i irrepetibles però unides pel seu caràcter de servidors de la peça que toquen.
En el cas que ens ocupa, tres obres de Chopin (les Poloneses op. 26, el Nocturn op. 55/2 i la Fantasia-Impromptu op. 66) i la immensa Sonata núm. 11, op. 11 de Schumann constituïen la primera part. I, tot i estar familiaritzats amb l’art interpretatiu d’aquesta gran artista, hom sempre queda sorprès per aquell fraseig immaculat, marca de la casa, que travessa de punta a punta unes execucions immaculades, que van al gra, sense falsos virtuosismes, i deixant que sigui el compositor i l’instrument els qui parlin per si mateixos.
La segona part estava integrada per la Sonata núm. 18 D. 894 de Schubert, a través de la qual l’artista de Tbilissi va exhibir un magistral ús del pedal que li va permetre amorosir el fraseig d’una mà dreta que acaricia el piano, mentre l’esquerra imposa enèrgicament el farcit harmònic.
Leonskaja viu des de dins les obres que brollen d’un piano que domina des del pla tècnic, però que també posa al servei de la veu dels compositors programats. I ho fa amb aquella humilitat que només pertany als grans artistes, sabedors que en la música, com en la resta de les arts, l’intèrpret és tan sols un fidel i humil servidor de l’obra del creador. I és això el que els fa grans i dignes d’elogi.
