Eduard Farelo és totes les veus de la ‘Ilíada’

L’actor Eduard Farelo assumeix totes les veus (reis, cabdill, guerrers, esposes, déus i deesses, semideus...) d’ Una Ilíada, la versió de Lisa Peterson i Denis O’Hare del poema d’Homer que es podrà veure aquest dissabte al Teatre de Salt i que inaugurarà la nova temporada de la Biblioteca de Catalunya el dia 18 d’octubre. Farelo està sol en un escenari fosc i es posa a la pell d’Aquil·les, Hèctor, Agamèmnon, Ulisses, Àiax, Helena, Andròmaca... “És una aproximació emocional, volem que l’espectador s’oblidi de l’actor”, diu Farelo. Dalt de l’escenari només l’acompanya el músic Juan Pablo Balcázar i el seu contrabaix. La veu de Farelo és la que alimenta la imaginació del públic i el guia a través del poema èpic que narra la guerra troiana. Ho fa, però, amb molts recursos. “És un monòleg amb artilleria”, assegura el director de l’obra, Juan Carlos Martel Bayod. Es juga amb tot el que pot oferir la caixa de ressonància del contrabaix, la llum, el moviment i l’espai escènic. “La Ilíada és una molt bona brúixola en temps de còlera -assegura el director-. El poema d’Homer és còlera, però també és amor al pare, a la dona, als fills...” Més de la meitat de l’obra són els versos homèrics, la resta són explicacions i referències al present. És una versió contemporània i molt pedagògica, escrita perquè l’espectador, conegui o no l’obra d’Homer, entengui els conflictes que s’expliquen i tota la ràbia que amaga. “L’obra no dona les solucions, però sí que diu quins són els camins que no s’han de seguir -assegura Farelo-. Parla de la còlera que avui és tan present; hi ha molts conflictes de resolució difícil, només has d’obrir el diari, i es busquen solucions fàcils. La còlera n’és una”.

La versió que es podrà veure al Temporada Alta i que als Estats Units es representa des del 2012 és força fidel a l’original, però esquitxada de petites còleres quotidianes. Per exemple, la ràbia que pot experimentar el conductor d’un cotxe en un embús o quan s’està fent cua a la caixa del supermercat i aquesta no avança.

Els versos d’Homer, segons Martel Bayod, són encara molt necessaris: “Fa més de 3.000 anys que s’explica aquesta història, i cada vegada tenim l’esperança que serà l’última, però el món continua igual, no canvia. Tant de bo no haguéssim d’explicar avui la Ilíada ”.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF