ART

Edmund de Waal pensa Eivissa en blanc

El MACE ofereix ‘White Island’, la primera exposició de l’artista britànic a Espanya, en la qual inclou nou peces dedicades a l’illa, Walter Benjamin i Raoul Hausmann

Edmund de Waal és exquisit. Les seves porcellanes tenen “la textura de la seda, la vibració d’una campana i la transparència lletosa del núvol”. Així explica Elena Ruiz, directora del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), l’essència de l’obra de l’artista britànic, ceramista i escriptor celebrat de qui, des d’aquest divendres i fins al 16 de setembre, el museu ofereix la primera exposició a l’Estat, una mostra que De Waal, tan enamorat com obsessionat pel color blanc, al qual Eivissa sempre s’ha lligat, no ha volgut deixar passar l’ocasió de titular White Island.

Seguidor de Walter Benjamin, a qui va dedicar una exposició a Berlín (ja n’havia dedicada una a Morandi, que va fer a Estocolm), Edmund de Waal no ha oblidat ni el filòsof alemany ni tampoc el dadaista Raoul Hausmann a l’hora de treballar per a l’exposició del MACE. Els ha dedicat algunes de les peces. Tampoc no ha deixat de banda la sal de les salines eivissenques, que ha reconvertit en creació artística. De la vintena d’obres que formen la mostra, nou fan especial menció a Eivissa al seu títol. Tot un homenatge per part d’un artista que té una manera molt singular d’entendre i entrar en la modernitat.

L’expressió del silenci

Edmund de Waal (Nottingham, Anglaterra, 1964) és un d’aquests artistes silenciosos que aprofundeixen en la tècnica que els apassiona amb una dignitat a prova de qualsevol de les temptacions que els posa el mercat i, per això mateix, la contemporaneïtat acaba per girar l’oïda i la vista cap al seu silenci.

De Waal es considera ceramista per damunt de tot. Se l’ha sentit confessar que, ja als cinc anys, es va adonar que, en tenir un poc de fang a les mans, qualsevol cosa esdevenia possible. Va dedicar el seu projecte de final de carrera a aprofundir en la ceràmica. Va estudiar els processos de la porcellana, el caolí i la petunse. Les mans de l’artista britànic han treballat més de 100.000 tassons, aprimant la matèria fins a convertir-la en una expressió translúcida de la màxima lleugeresa.

Segons assenyala Elena Ruiz, també comissària de l’exposició, les peces d’Edmund de Waal “parlen amb veu clara i silent d’allò sagrat i allò profà, de l’esperit i de la carn, d’Apol·lo i de Dionís. I per recordar-nos Grècia i Roma, l’obra epyllion es gronxa amb els seus hexàmetres a la manera d’Ovidi”. Els títols de De Waal no admeten majúscules, que no hi hagi una paraula més alta que l’altra.

Molt valorat per les seves intervencions a museus d’arreu del món, inclòs el Victoria and Albert Museum de Londres, on les seves ceràmiques blanques circumden la cúpula, Edmund de Waal ha exposat al Rijksmuseum d’Àmsterdam o el Kunsthistoriches de Viena, ha col·laborat recentment amb Ai Weiwei per a la Kunsthaus de Graz (Austràlia), ha fet una exposició sobre l’Arxiu Walter Benjamin a la galeria Max Hetzler de Berlín i la mostra ten thousand things a la Gagosian, a Los Angeles. Uns del seus darrers projectes l’ha fet amb el coreògraf Wayne McGregor, dissenyant un nou ballet estrenat a principis d’enguany a la Royal Opera House de Londres.

Poètica

La mateixa obsessió que té De Waal per la puresa -inquietant-del blanc, per la pulsió de la llum i els matisos a través de la matèria, i especialment pel sentit de la mesura, per la composició i les proporcions, l’artista la deixa plasmada també en els seus textos, d’idèntica poètica. Edmund de Waal és així mateix un escriptor de culte. En els seus llibres, la porcellana hi ocupa un lloc essencial. Així és a La liebre con ojos de ámbar (Acantilado, 2012), on relata la seva història familiar a través d’una col·lecció de figures de porcellana. O a El oro blanco (Seix Barral), un recorregut per la història de la porcellana.

El proper 7 de juliol, Edmund de Waal farà una visita guiada a la seva exposició. Se’l podrà escoltar parlar del procés de creació de les seves peces. El MACE recomana visitar l’exposició Edmund de Waal. White Island en silenci i gaudint de la lentitud, el contrapunt necessari que posa l’art a l’estiu eivissenc.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 24/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF