Misc 17/05/2017

Editors que publiquen el que els agradaria llegir

Males Herbes, Raig Verd i Periscopi celebren cinc anys de resistència en l’edició independent

i
Laura Serra
5 min
Ricard Planas, Ramon Mas (Males Herbes), Laura Huerga (Raig Verd) i Aniol Rafel (Periscopi).

BarcelonaQuan les notícies informaven que la crisi ja havia fet queixalada al sector editorial -amb caigudes anuals de la facturació del 10% el 2012, una davallada que es repetiria any rere any fins al 2015-, just llavors van néixer tres microeditorials que han eixamplat el sector de l’edició independent en català: Males Herbes, Raig Verd i Periscopi. Totes tres celebren avui, juntes, amb una festa a la sala BeGood, cinc anys de resistència. I ho faran amb segells còmplices que en l’última dècada han canviat el panorama de l’edició catalana: davant la concentració empresarial en grans grups editorials, han anat sorgint segells gairebé unipersonals -LaBreu, Fragmenta, Crims.cat, Ela Geminada, L’Altra, Adesiara, Saldonar, Comanegra, Club Editor, Sembra...-, que han diversificat l’oferta del mercat català amb autors i títols dirigits a nínxols reduïts però importants. “Individualment som insignificants en els percentatges de facturació, però no ho som per als lectors i els llibreters. I sumades hem fet que es percebi un canvi de paradigma”, afirma Laura Huerga, editora de Raig Verd.

El xoc amb la realitat

Del somni de ser editor a la feina a les trinxeres

Per a Ricard Planas i Ramon Mas, ser editors era un somni universitari i el 2012 el van fer realitat després d’haver dirigit una revista literària, Les Males Herbes, que els va ajudar a definir el perfil que tindria l’editorial. “En aquests cinc anys aprens i descobreixes coses que no t’havien interessat. Fins i tot originals que no hauríem tret fa cinc anys, ara potser els editem. Quan una editorial és un projecte tan personal, creix amb tu”, explica Planas. Laura Huerga va deixar una empresa financera per muntar Raig Verd amb els estalvis, pel “desig de treballar amb llibres”. El pas només ha tingut un peatge negatiu: “No em pensava que hi hagués lluites paral·leles, en les quals m’he implicat, com la que es dona a nivell institucional”. El que coneixia més on es ficava quan va muntar Periscopi és Aniol Rafel, que ja havia treballat en altres editorials: “Volia encertar-la i equivocar-me a partir de les decisions preses per mi. I veia que hi havia un forat important de llibres que no s’estaven fent en català. L’exemple paradigmàtic és David Foster Wallace”, diu. Periscopi n’ha publicat ja tres llibres.

Excitar el mercat

Un catàleg que es construeix amb apostes fermes i molts nos

En aquests cinc anys els tres segells han consolidat les seves apostes editorials: Males Herbes juga amb la sàtira crítica i el gènere fantàstic, Raig Verd defensa l’assaig i els clàssics contemporanis i Periscopi busca primeres figures de la narrativa actual. En comptes de mirar al mercat per veure què pot funcionar i respondre-hi, fan just el contrari: volen excitar-lo amb propostes enriquidores. “Penses que una cosa no s’ha fet i que pot ser interessant, però potser t’equivoques o potser l’encertes, com amb Aleksiévitx. Si existís una fórmula que marqués què tindrà èxit i què no, nosaltres no existiríem”, afirma Huerga. “Si una obra te la creus molt prescindeixes de tot”, apunta Mas. I Planas, el seu soci a Males Herbes, afegeix: “El mercat com a concepte és abstracte, i jo també en formo part. Per això publico coses que a mi m’agradaria llegir”. “Sí que fas números per saber si et pots plantejar un llibre o no, però només són pistes. La realitat s’entossudeix a contradir-nos, tant en positiu com en negatiu. Per això se’ns associa a la ludopatia: constantment estem jugant a fer apostes”, ironitza Rafel.

El seu catàleg respon a variables literàries i també pràctiques: tots han trobat més facilitats a detectar llibres internacionals per traduir que noves veus catalanes. “És difícil trobar autors catalans, primer perquè no n’hi ha tants i molts estan en altres editorials i després perquè volem assegurar-nos que el llistó manté el nivell dels estrangers”, diu Rafel. “Buscar un autor català entre les propostes que ens arriben és molta més feina”, reconeix. Males Herbes han seguit apostant pels autors catalans que havien col·laborat en la revista i per això tenen un catàleg amb un 70% d’autors d’aquí, però l’allau d’originals els ha col·lapsat i, igual que Raig Verd, han aturat la recepció d’obres. “Diem que sí a deu o dotze llibres a l’any però bàsicament ens dediquem a dir que no, i així vas fent el teu catàleg a partir del que creies que podies aportar i del que et trobes”, resumeix Huerga, que ha acabat publicant només un 10% d’autors catalans i també edita en castellà amb Rayo Verde. “Hi ha molta feina a fer en la traducció si volem normalitzar bé la literatura en català”, defensa Mas. “I és molt llaminer”, diu Huerga, i hi coincideixen tots.

Sense pressió per créixer

Guanyar en facturació sense perdre el control del procés

Totes tres editorials publiquen uns deu llibres a l’any amb tirades que van dels 500 als 2.000 exemplars, amb mitjanes que superen el miler. “No tenim cap voluntat de créixer en nombre de títols ni en estructura -diu l’editora de Raig Verd-. Però sí en facturació, perquè l’empresa no tingui sempre aquest polsim de precarietat, per fer tirades més llargues i acompanyar millor cada títol. Si publiquéssim més probablement perdríem el control sobre el que traiem, i nosaltres estem en contacte amb tot el procés i ho volem seguir fent així”. Els petits defensen que la seva producció té màxima qualitat i mínimes concessions. Huerga nega fins i tot que calgui omplir el buit existent d’editorials mitjanes: “Tot i ser independents, a través de l’associació Llegir en Català o directament amb complicitats podem compartir el despatx o els contactes de premsa... Aquesta aspiració de l’editorial mitjana crec que no cal”.

Generadors de lectors

Contra els lemes institucionals, a favor de la complicitat sectorial

El repte principal de l’edició independent és en realitat un repte global: incrementar els lectors -quatre de cada deu catalans no llegeixen mai-. Per això el Govern té previst aprovar dimarts vinent el pla de foment de la lectura. “M’agradaria esperar-ne molt i n’espero poc fins que Cultura i Ensenyament no vagin de bracet -diu Huerga-. Amb una campanya no s’incrementa l’índex lector. No pots dir «Llegiu» i punt. Són campanyes institucionals per donar visibilitat al departament de Cultura”, critica Huerga. “I llegir no és bo per si mateix. No et fa més bona persona. De fet, si ets mala persona encara et fa pitjor perquè et pot justificar”, apunta Planas.

Tots tres creuen que les editorials independents tenen un paper determinant en la creació de nous lectors, també gràcies a un ecosistema de llibreries que els han donat suport i espai des del primer moment: “Crec que hem fet saltar lectors del castellà al català. I hem atret lectors més joves”, afirma Ramon Mas. També han trobat en els lectors certa militància i fidelitat al seu model i la seva marca. Per això neguen que les editorials independents siguin competència entre si: “Sense els altres, ens aniria pitjor a cadascun de nosaltres. La competència són els llibres que fan que un lector no torni a llegir”, sentencia Aniol Rafel.

Tres segells singulars i independents

MALES HERBES

EL MÉS VENUT:Els dos títols de Valero Sanmartí, Jo només il·lumino la catalana terra i Los del sud us matarem a tots, que porten 3.500 exemplars cadascun.

AUTORS CLAU:Valero Sanmartí, Max Besora i Kurt Vonnegut.

RAIG VERD

EL MÉS VENUT:Hi ha un empat tècnic entre 14, de Jean Echenoz (amb 3.500 exemplars), i Temps de segona mà. La fi de l’home roig, de Svetlana Aleksiévitx.

AUTORS CLAU:Gerbrand Bakker, Svetlana Aleksiévitx i Jean Echenoz.

PERISCOPI

EL MÉS VENUT: Ànima, de Wajdi Mouawad, ha venut 10.000 llibres i els ha animat a editar el seu teatre: La sang de les promeses.

AUTORS CLAU:Wajdi Mouawad, David Foster Wallace, Joan Benesiu i Marta Orriols.

stats