Editen el ‘Calendari Folklòric’ inèdit del pare Ginard
La Fundació Mallorca Literària ha digitalitzat vuit plaguetes manuscrites de l’autor
Palma“El folklore és el més nostre. La nostra gent ho duia dins el moll dels ossos. I per això, a pesar de tantes coses adverses, encara s’aguanta. Interessa a tothom perquè està ple de vida humana. [...] Té arrels a tots els temps i a tots els pobles. Està encaixat amb tota la cultura i sentiments de la humanitat. Tirant del folklore ve tot el món”. Amb aquestes paraules del pare Rafel Ginard, comença el primer tom del Calendari Folklòric de Mallorca - Tardor, que acaba de publicar la Fundació Mallorca Literària. Es tracta d’una recopilació d’anotacions que Ginard va fer entre els anys 1951 i 1958 en llibrets sobre sabers relatius a tradicions, costums, rituals, meteorologia, tasques agràries i santoral, entre altres continguts d’arrel tradicional lligats a dates importants dins el calendari folklòric.
Des de la Fundació, Catalina Martorell i Dídac Martorell han digitalitzat aquest material inèdit i l’han publicat en format llibre, amb l’edició de Saïm, a cura dels experts en cultura popular Andreu Ramis i Miquel Sbert, i il·lustracions de Toni Galmés. El primer tom fa referència a la tardor, que és la primera estació de l’economia agrària, quan acaben les collites més importants i es prepara la terra per reiniciar el cicle. Fins al 2023, la Fundació publicarà tres toms més per a les altres estacions: Hivern, Primavera i Estiu.
El primer costumari mallorquí
Els originals són vuit plaguetes manuscrites que fins ara eren en el fons de l’autor, que custodia l’Arxiu Provincial del Tercer Orde Regular (TOR) dels Franciscans de Mallorca i que, des de l’any 2016, és digitalitzat per la Fundació Mallorca Literària. “És un costumari en el qual trobam informació i documentació de la cultura immaterial consolidada, com per exemple el Costumari de Joan Amades de Catalunya, però a Mallorca no existia”, explica la directora de la Fundació, Carme Castells. A més, afegeix que el material ha estat transcrit i ordenat perquè “ vegi la llum i estigui a l’abast tant de la cultura divulgativa com de la recerca i de la investigació més especialitzada”.
L’historiador Andreu Ramis subratlla la importància d’aquesta publicació, perquè considera que “completa l’obra del pare Ginard, que encara pren més rellevància”. Com expressen els curadors en el text introductori del llibre, “creiem possible fer una lectura d’aquests materials com el context en el qual es manifesta el text del cançoner”.
De fet, aquestes notes, el pare Ginard les anava recollint en paral·lel a la tasca de la seva magna obra, el Cançoner Popular de Mallorca. “Hem fet el que ell volia, que era elaborar un calendari folklòric que reuneix un ampli espectre de sabers lligat al món rural i el seu bioritme”, diu Ramis. De fet, l’autor va deixar escrit en les anotacions aquest desig. A l’estructura mensual del calendari, s’hi superposen els cicles (litúrgics, pagans o relacionats amb les activitats agràries) i els dies assenyalats, sigui per una festa o un esdeveniment important.
“La nostra tasca ha estat presentar la informació d’una manera clara i entenedora per a tothom, de fàcil lectura. I ho hem fet dins el rigor i respectant el text original”, explica el curador. En aquest sentit, han respectat la redacció original, però n’han retocat l’ortografia, han minimitzat les notes explicatives i han ordenat els textos seguint un criteri d’unitat temàtica.
