Ed Harris: “No m’ofereixen cap comèdia, i mira que tinc sentit de l’humor”

SitgesEl visionari Christoph d’ El xou de Truman, el franctirador nazi d’ Enemic a les portes o el general Hummel de La Roca tenen una cosa en comú: els ulls d’un blau intens d’Ed Harris, Gran Premi d’Honor del Festival de Sitges i que és una presència que sempre eleva la qualitat de les pel·lícules en què actua. Educat i amable, ahir fins i tot es va disculpar per Donald Trump: “Estic avergonyit i demano perdó per l’actual govern dels Estats Units, un govern terrible, inquietant i trist”.

Què el va fer convertir-se en actor?

De jove, la meva vida estava enfocada només als esports, però a la universitat em vaig adonar que la meva carrera com a atleta no tenia futur. Llavors vaig veure un actor interpretant un parell d’obres al teatre i estava increïble en les dues, que eren molt diferents. Tothom es posava dret i aplaudia, i vaig pensar: “Jo també vull fer això”.

¿Hi ha algun paper que li agradaria fer abans de retirar-se?

Hi ha un llibre, Lie down in darkness [ Tendidos en la oscuridad, de William Styron]. M’agradaria interpretar el pare, però segurament soc massa gran. Potser d’aquí 20 anys, si encara soc aquí, no m’importaria interpretar el Rei Lear. Però el que tinc més ganes de fer és dirigir. Fa nou anys que no dirigeixo un film i al març començaré a rodar The plougmen, amb Robert Duvall de protagonista, basat en una novel·la de Kim Zupan.

A vostè li agrada preparar-se molt els papers. Quin és el seu mètode?

Depèn. Si és algú real com John Glenn o el general Patton, que interpretaré d’aquí dues setmanes, investigo el personatge. Però, bàsicament, el guió és la bíblia. Com es mou, com reacciona, etc. Intentes reunir tota la informació sobre el personatge, ja sigui llegint o a través de la imaginació.

¿Hi ha algun títol de la seva carrera que creu que mereixia més ressò?

L’any passat vaig fer un film sobre un fotògraf, Kodachrome, que no ha vist gaire gent, però jo estic molt satisfet del meu treball. Frontera és un altre film independent, està ambientat en la frontera amb Mèxic i crec que és una gran pel·lícula. I El clan dels irlandesos també.

Serà a Top Gun 2, que té un bon director i un càsting espectacular.

Sí, es rodarà al novembre, però ja he rodat un parell d’escenes del principi amb el Tom [Cruise]. No he treballat amb ell des de The firm, així que em ve molt de gust.

Gairebé no ha fet comèdia. Una de les excepcions és Milk money, per la qual el van nominar el 1995 a un Razzie a la pitjor interpretació. ¿S’ho va prendre com un senyal que la comèdia no era el seu fort?

En realitat, molta gent se m’acosta per dir-me que són fans de Milk money. A mi m’encantaria fer comèdies, però no me n’ofereixen cap, i mira que tinc sentit de l’humor. M’ho vaig passar molt bé rodant Milk money i he fet un grapat de comèdies al teatre, però no és ben bé el mateix, són mitjans diferents.

Sovint el descriuen com un d’aquells actors que, fins i tot en un paper secundari, acaben robant l’escena. S’ha trobat algun cop que un actor li robés l’escena a vostè?

No [rotund]. I si m’hagués passat no t’ho diria pas!

Veig que sí que té sentit de l’humor.

[Riu.] En realitat no sé si m’he trobat mai en la situació que dius. Deixa’m pensar una estona i segur que em ve al cap algun exemple.

Jeffrey Wright va rodar la primera temporada de Westworld sense saber que era un robot. ¿Vostè coneixia l’arc del seu personatge?

No, el primer any hi va haver moltes sorpreses. El segon any sabia més o menys què passaria i del tercer any no en tinc ni idea. Jonathan i Lisa Nolan creuen que és millor que els actors no sàpiguen res del futur dels personatges. Però mira, jo faig teatre. I al teatre fas el mateix text cada nit durant mesos i saps tot el que passarà, és part de la feina. Així que prefereixo conèixer el meu personatge abans que anar descobrint-lo sobre la marxa.

¿Westworld es pot convertir en el nou Joc de trons?

No crec que res es pugui convertir en el nou Joc de trons, però Westworld és molt popular, i és bonic ser en un xou que agrada a tanta gent. També va ser bonic ser nominat als Emmy, el problema és que hi ha un munt de sèries, prop de 400. I ningú les veu totes. Hi ha un munt d’actors que fan coses extraordinàries i no reben cap reconeixement. És ridícul nominar només sis intèrprets.

¿Li agradaria fer un cameo en alguna d’aquestes 400 sèries?

Sí, a Atlanta. És una gran sèrie. Interpretaria qualsevol paper.