Publicitat
Publicitat

L'ESCANDALL

Eclecticismes

El Festival de Bunyola, d’una manera o d’una altra, a empentes i rodolons, ha anat superant temporals i encalmades fins a arribar a la bíblica xifra que avui dona el tret de sortida

Trenta-tres anys contemplen un festival que mai no ha aturat, sempre caracteritzat pel petit format i l’exquisidesa, suplint la manca de pressupost amb enginy i talent. Una bona prova d’això és que molt abans de Tous les matins du monde, a Bunyola ja havien pogut gaudir les excel·lències del violista. Cert que ha tengut moments de baixa intensitat, bé sigui per una crisi o per l’escàs interès dels polítics de torn, o ambdues circumstàncies juntes, que fa que es creï la tempesta perfecta perquè la cultura se’n vagi en orris i els responsables tenguin coartada. En qualsevol cas, val a dir que el Festival de Bunyola, d’una manera o d’una altra, a empentes i rodolons, ha anat superant temporals i encalmades fins a arribar a la bíblica xifra que avui dona el tret de sortida. Un tret de sortida que apunta molt amunt per així evitar de ben segur que el peu en surti malparat. Vuit concerts en diumenge a les 18.30 h, que s’inicien amb el Quartet de corda de l’Orquesta Ciudad de Almería, amb un programa que es podria qualificar de clàssic, amb quartets de Haydn, Xostakóvitx i Schumann. Convencional, d’alguna manera el que pertoca a un esdeveniment d’aquestes característiques. El que no fa aquest inici tan convencional és sens dubte la presència al capdavant de la formació de Michael Thomas, ni més ni menys que un dels membres fundadors del mític Brodsky Quartet, que no necessita presentació, encara que no puc oblidar les The Juliet Letters amb Elvis Costello, per exemple, com a mostra de les seves possibilitats i eclecticisme musical.

Eclèctic també podria ser l’adjectiu idoni per definir el contingut del trenta-tresè festival bunyolí. Un tast dels diferents tipus de música, d’entre els molts que hi tenen cabuda. Així, al llarg de vuit diumenges i fins al 19 de novembre, la música serà multidisciplinària protagonista, amb el ja esmentat Quartet de corda OCAL. A partir d’aquí, el calidoscopi musical és ampli i variat, com és ara el jazz, folk i pop que interpretarà Júlia Colom Quartet, amb Joan Arto, Teodor Salvà, Pep Garau i Llorenç Barceló interpretant versions, amb el seu peculiar estil, de peces tan diferents com Fly me to the moon, de Sinatra; Força estranha, de Caetano Veloso, i la tradicional Sa mort de na Margalida Servera. Plat exquisit. La música culta i sacra sud-americana la posaran els integrants del cor de cambra Musicantes de Mallorca, que dirigeix Irina Capriles. Pel que fa a la música tradicional, els integrants del Nou Romancer hi faran acte de presència amb el seu darrer espectacle, Les barbes de Llull, amb Toni Gomila com a narrador, amb la qual cosa s’ajunten diferents disciplines per explicar la vida i miracles del gran savi. Per si encara no hi hagués prou versatilitat en el programa, música gaèlica amb Sabhal Mòr Ostaig o els highlands a Bunyola. Tampoc no hi podia faltar la música barroca, amb Ars Musicae i un recorregut per la música de Francesco Geminiani, amb la participació de Clara Cowley a la flauta de bec i algun dels seus deixebles, com Charles Avison, de qui oferiran el Concerto Grosso núm. 10 (segons Scarlatti), seguit de dues peces del compositor anglès William Jackson, a càrrec de la soprano Irene Mas, Bernat Cabot al violí i Maria Antònia Melià a la flauta travessera. També la Coral Universitat de les Illes Balears hi participarà amb el que podríem qualificar de pròleg del seu concert de celebració dels quaranta anys de la seva fundació. I si eclèctic i versàtil era el tarannà de tot plegat, el programa de la Coral va des de Tomás Luis de Victoria fins a Joan Maria Thomàs, passant fins i tot per una composició d’Eric Withacre. Ja per acabar, Amparo Lacruz i Andreu Riera, violoncel i piano, respectivament, seran els encarregats de tancar-ne l’edició amb un no menys peculiar programa, amb música de principis del segle XX amb l’alemany Jules Röngten, el britànic Frank Bridge i el francés nascut a Bèlgica Cesar Frank.

Etiquetes