Dues peces de videoart de Bill Viola arriben a Eivissa

PalmaL’última exposició de Bill Viola es pot visitar del 21 de juny fins al 30 de setembre a La Nave Salinas, a Eivissa. Dues videoinstal·lacions es projecten en una pantalla de més de set metres d’altura, Fire Woman i Tristan’s Ascension. The Sound of a Mountain Under a Waterfall, que Viola va crear com a part d’una producció d’òpera del dramaturg Peter Sellars Tristany i Isolda, de Richard Wagner. L’exposició ha estat organitzada per Lio Malca, que gestiona altres espais a Mèxic i Nova York.

Bill Viola (Nova York, 1951) és un dels noms més destacats i pares fundacionals del videoart. Ha treballat més de 40 anys creant obres videogràfiques, instal·lacions arquitectòniques de vídeo, entorns d’art sonor, música electrònica, peces de vídeo emmarcades com fotografies en moviment i ha realitzat treballs per emissió televisiva. L’any passat el Guggenheim de Bilbao li va dedicar una retrospectiva, que coincidí amb el 20è aniversari del museu.

Pioner amb el treball en les noves tecnologies i la incorporació del llenguatge videogràfic en el mercat global de l’art contemporani, les seves obres remeten als grans mestres del Renaixement, per a les quals utilitza els elements com a fils conductors del seu llenguatge. Aborda temes universals com el naixement, la consciència o la mort, des d’una perspectiva espiritual i mística, amb referents a les tradicions islàmiques, cristianes o budistes.

Kira Perov és la companya de Bill Viola, que durant les tres darreres dècades ha quedat a l’ombra de ‘l’artista geni’. Perov és gestora i coautora, el seu criteri en tot el procés artístic és decisiu, també per la delicada salut de l’artista.

De la llarga trajectòria de Viola es poden destacar les seves exposicions individuals Bill Viola: A 25-Year Survey, organitzada pel Whitney Museum of American Art el 1997, The Passions, al J. Paul Getty Museum el 2003, Hatsu-*Yume (First Dream), al Museu d’Art Mori, a Tòquio el 2006 i Bill Viola al Grand Palais de París el 2014. També el 1995 va representar els EUA a la Biennal de Venècia.

Entre les nombroses distincions Viola compta amb el premi de la Fundació MacArthur al “geni creatiu” el 1989, XXI Premi Internacional Catalunya (2009) i el Praemium Imperiale, atorgat per l’Associació d’Art de Japó (2011).

Obra

En aquesta ocasió es presenta un binomi entre elements, aparicions i desaparicions. A Fire Woman una dona avança i obre els braços a contrallum davant un mur de foc fins que s’enfonsa en el seu propi reflex. A Tristan’s Ascension el cos d’un home es va elevant en el mateix sentit de l’aigua, que ascendeix, el personatge comença ajagut sobre una llosa en una sala de formigó buida fins que el seu cos es perd entre les parets, en uns deu minuts descriu l’ascensió de l’ànima després de la mort.

La vida i la mort i la llum i la foscor es fonen a la perfecció en aquestes dues videoinstal·lacions. Les seves imatges estètiques es desenvolupen en moviments i temps dilatats.

Les parets de pedra i el terra de formigó emmarquen les peces en un entorn immersiu i del qual el so també es fa protagonista.

Estat líquid

Instal·lar la peça de Tristan’s Ascension devora la mar té un especial caràcter simbòlic per a l’artista. “He inclòs aigua en la meva feina d’ençà de 1976. És un element de la naturalesa que pot ser utilitzat com a metàfora per molts temes de reflexió-de vida, baptisme, purificació, naixement, mort, i renaixement. Pot ser un element netejador o un element destructiu. El mar al voltant d’Eivissa és el que dona vida, així que a Tristan’s Ascension afegeix un significat potent a la peça”.

Nous mitjans

L’ús del vídeo com a eina de treball no estava gaire estès en els anys setanta, per a Viola la càmera “només veu el que els desitjos d’artista volen veure, i utilitzada de la manera correcta, pot ser una gran ajuda per veure la vida interior del món que tenim al voltant. El vídeo és una eina increïble, té vida gràcies a l’electricitat, així que també és fluid, com l’aigua. Actualment amb el desenvolupament de les eines digitals, l’ús de la tecnologia s’ha estès i s’han expandit les possibilitats d’innovació per als artistes”.

Actualment treballa amb les tècniques més sofisticades, però als seus inicis confessa que “les eines, mentre es van anar desenvolupant em van ajudar a augmentar la meva paleta creativa i em van alliberar dels límits de la tecnologia. Avui, les possibilitats són tantes, que mai ho hauria pogut imaginar quan vaig començar amb les primeres produccions i recerques”.

El temps a les peces de Viola és difús, res a veure amb el llenguatge visual accelerat dels mitjans contemporanis, ell mateix confessa que “estic impressionat de la rapidesa amb la qual es va desenvolupar tot, i com es va democratitzar l’ús dels nous mitjans”, tot i això expressa la seva decepció per “la poca alfabetització visual, especialment entre persones joves. Estam inundats d’imatges molt buides”.

Videoinstal·lacio Tristan’s Ascension. The Sound of a Mountain Under a Waterfall, de Bill Viola, a La Nave Salinas, a Eivissa.