Dorian, cap de cartell del Second Live Fest
A la plaça de toros d’Alcúdia el grup d’electropop barceloní compartirà escenari amb grups locals
PalmaAvui vespre segueix la música i arriba la segona edició del Second Life Fest a Alcúdia. A les 20 h s’obriran les portes de la plaça de toros per rebre un cartell encapçalat pel grup d’electropop barceloní Dorian, que presenta el seu darrer àlbum. El cartell el completa el grup illenc revelació de pop-rock Isla Iglú, que presenta el seu àlbum debut Perfecta Pieza, i dos dels millors dj estatals, Dj Legoteque & Viktor Ollé.
Al segon escenari, Al pati, punxaran els dj referents de les promotores de música house Soulman & Nico Díaz (Lokita) / Valerio Latina (Miama Beach Club) i Ilife, J.A.M.C & Animmik (Elephank Page).
Dorian torna avui a Mallorca després d’un any i mig, quan va tocar al Trui Teatre en la gira del seu darrer disc. El grup, fundat el 2002, acaba de treure el seu 5è treball discogràfic, Justicia universal, un disc més polític i compromès, que Dorian ha tardat dotze mesos a gravar, després d’acabar la gira de més dos anys de l’anterior treball. Marc Dorian comenta que han tardat tant de temps “perquè volíem que fos un disc molt meditat, fer un set list coherent, per això vàrem haver de tirar molta de matèria, per poder fer molta composició. També volíem desenvolupar el so del grup, fent una volta a la producció, per actualitzar el nostre propi llenguatge”.
Per fer la nova paleta de veus del disc Justicia universal i per donar diferents energies el grup tenia molt clar que volia que fos un disc amb col·laboradors, per aquesta raó escollí tres artistes “que ens agraden molt”: Leon Larregui, de la banda mexicana Zoé, Anita, la cantant de Fuel Fandango, un grup que barreja flamenc amb electrònica “i la nostra xilena favorita, Javiera Mena, amb qui compartim moltes afinitats pel que fa al so. Amb tots ells hem fet una feina molt maca, cada cançó els anava com anell al dit i ha estat una col·laboració molt enriquidora per a tots.”
Amb Zoé, han compartit entre maig i juny la gira americana, “som molt bons amics, ha estat una experiència molt maca. Ara comencem la gira per la península, i als festivals, com al FIB i el Contempopranea, on també tocarem amb ells. Des del principi decidírem donar un desenvolupament molt llarg al disc, començar la gira per l’estranger, fer un estiu de festivals, i al novembre el presentarem a Barcelona i seguirem amb la gira per sales fins al desembre”.
Comencen a fer carrera als Estats Units, acaben de tocar en sales de Xicago, San Francisco i Los Angeles, “és un públic molt receptiu, de seguidors hispanoparlants que també tenen l’anglès com a llengua materna, una barreja cultural amb interès per la música independent”.
L’evolució d’aquest disc cap a un vessant més polític, en què aborden temes actuals que els preocupen, “per exemple amb Justicia universal toquem el tema de la corrupció política que ens repugna, tenim la necessitat de mirar el que passa a fora, i a Señales parlem de la gentrificació i com ens afecta, com canvia la ciutat en la qual hem nascut i crescut, per causa del turisme, el pas del temps transforma la mirada, com a Mallorca, tenim una lluita comuna, els llocs que vivim sota la pressió especulativa i dels lobbys, la ciutadania hem de prendre cartes en l’assumpte, i pressionar molt els polítics sortint al carrer”.
La cançó Noches Blancas és un homenatge que van voler fer a Dostoievski, “és el títol d’una petita novel·la que té com a protagonistes personatges histriònics i llunàtics, i a través de la lectura d’aquesta novel·la feim referència a l’aïllament que sentim les persones a les grans ciutats, també té un petit homenatge a La escuela de calor, de Radio Futura, un grup que va marcar molt els inicis de Dorian i el moment fundacional.
El seu darrer videoclip està gravat a Los Angeles, mentre feien la gira, “el que volíem era parlar de l’amistat amb criteris de noblesa i de falta de prejudicis. El nostre grup porta anys unit, i volíem fer un homenatge en forma de videoclip, els primers anys van ser difícils, vam haver de lluitar molt i la banda va seguir unida, després quan les coses van de cara, d’aquests primers anys no te n’oblides, potser això uneix més que si les coses no van bé des del principi”.
