Donna Ferrato: violència domèstica i sexualitat

El seu deixeble i company de treball, Tomeu Coll, condueix la ponència i taller de l’activista feminista, que és online al Formentera Fotogràfica

Assenyala Trump: “Aquest home va contra tot allò en el que jo crec”. Està enfadada, ho diu i ho repeteix. Sap que no pot deixar de treballar: “Hi he de tornar, una vegada i una altra”, afirma. Donna Ferrato (Massachusetts, 1949), la fotògrafa que, el 1982, va fer la que va ser considerada per la revista Time com una de les 100 fotos més influents de la història, la d’un home pegant una tremenda bufetada a l’esposa, vol dedicar la seva intervenció al festival Formentera Fotogràfica a la jutgessa Ruth Bader Ginsburg per la lluita pels drets de les dones. “Per mi, la dignitat de les dones és una cosa sagrada”, confessa Ferrato des de la seva casa de Tribeca, a Nova York. No ha pogut viatjar a Formentera per la covid-19. Hi és online, com a ponent d’una de les conferències i inspiradora d’un taller que condueix un dels seus deixebles i companys de treball de la darrera dècada, el mallorquí Tomeu Coll (Sant Jordi, 1981).

“Jo som fotògrafa, però també som activista”. Així es defineix Donna Ferrato mentre, en la preparació del taller, diu a Tomeu Coll: “Hem d’incitar els fotògrafs a prendre part i a arriscar-se. És el que jo he fet sempre. Les persones que volem fer fotos arriscades, hem d’arriscar qualque cosa de nosaltres mateixes”. Qui sempre ha pres part en les històries que documenta amb imatges fotogràfiques; qui en els seus gairebé 50 anys de carrera ha pres clarament partit per les dones, els seus drets i contra els abusos d’un patriarcat que es cansa de denunciar, i qui s’ha arriscat a entrar tant a l’espai domèstic aliè per retratar les situacions de més tensió com als locals on regna el sexe, sap que l’actitud del fotògraf és essencial: “A l’hora de fer fotos, és molt important com entres en qualsevol d’aquests llocs. Jo mai no hi he entrat com una outsider , sinó implicant-me en les històries, preocupant-me per les persones que les viuen o les pateixen. Elles m’accepten perquè jo em sent realment part d’allò. Entenen que les vull ajudar a través de les meves fotos i ja no hi ha problemes per fer-les”, assegura Ferrato.

“Jo som fotògrafa, però també som activista”. Així es defineix Donna Ferrato

‘Holy’, els pilars d’una trajectòria

Donna Ferrato, quan parla de la seva trajectòria fotogràfica, té clars quins són els pilars que la sustenten: “la violència domèstica i la sexualitat”, diu sense matisos. És també el que reflecteix el llibre Holy (sagrat), que aquests dies mostra online i en primícia al Formentera Fotogràfica. En les properes setmanes, l’editorial PowerHouse Books publicarà aquest recorregut pels treballs més icònics de la fotògrafa nord-americana en el seu quasi mig segle de carrera. “El llibre va de la vida de les dones, de totes les dones, i sobretot d’allò que qualsevol dona es trobarà si no controla la seva vida. L’he fet perquè sent que les dones estan en perill, però també per demostrar que tenen una energia femenina divina, amb una gran capacitat d’aixecar-se i lluitar per una vida millor”, assegura. A Holy, de fet, s’hi troben no només les imatges d’unes històries dramàtiques, sinó l’evolució que han fet les dones per sortir-se’n. Ferrato documenta també l’empoderament de les protagonistes i de les seves famílies.

“Aquest és el malson de moltes dones: quan l’home que ella creu que coneixia es converteix en el seu enemic”

A Holy, s’hi troba també la història del maltractament de Bengt a la seva dona Elisabeth, que és el que va descobrir Ferrato a principis dels anys 80, quan va fer amistat amb una parella suïssa, rica i aparentment feliç, que feien festes i intercanvis de parella. “Aquella foto, en som molt conscient, és la més important que he fet en la meva vida, me la va canviar. També va canviar la d’Elisabeth, que es va divorciar, es va refer i va emprendre un camí amb els seus fills”, recorda Donna Ferrato. Al llibre, damunt la foto, hi escriu: “Aquest és el malson de moltes dones: quan l’home que ella creu que coneixia es converteix en el seu enemic”. La història i d’altres de violència domèstica fetes posteriorment -“volia saber què passa a les dones quan la casa, el seu home i l’amor esdevenen un escenari de terror- quedaren impreses a Living with the Enemy (Vivint amb l’enemic), el llibre més icònic de Donna Ferrato i un dels que de fotografia sobre aquest tema més repercussió ha tingut en la història de la darrera part del segle XX, amb més de 40.000 exemplars venuts en poques setmanes.

Ferrato, Coll i el mètode Gonzo

Devers l’any 2003, mentre Donna Ferrato impartia un taller a Barcelona, va demanar als joves participants que aixecassin la mà els que coneixien el seu llibre Living with the Enemy. L’aixecaren tots excepte el mallorquí Tomeu Coll, que aleshores tenia uns 23 anys. Tot seguit, la fotògrafa va fer el mateix respecte d’un altre dels seus grans llibres, Love & Lust (Amor i luxúria). Només Tomeu Coll coneixia aquell treball fet als llocs on es practica el sexe sense restriccions. “Donna em va confessar que aquella obra li havia fet perdre feines, en una societat tan conservadora com és la nord-americana”, relata el fotògraf mallorquí.

Des de Tribeca i per al festival de Formentera, Ferrato relata les seves experiències als locals de sexe de Nova York. “Em vaig començar a ficar en llocs on es feien orgies i pràctiques sadomasoquistes. La meva generació de fotògrafs hem tingut sort, no ens aturaven en cap sentit. Ara és molt més difícil”, admet la documentalista. “A Donna i a mi ens va unir el fet de pensar, a través de Love & Lust, que l’alliberació sexual condueix a relacions de respecte”, diu Coll. “En aquestes relacions sexuals no hi ha gelosies, ni control de la parella, es fa allò que cadascú vol fer, i el no és sempre un no”, afegeix Ferrato.

Des de Tribeca i per al festival de Formentera, Ferrato relata les seves experiències als locals de sexe de Nova York

Aquests dies, ella online i ell a Formentera, inciten a la pràctica del mètode Gonzo, un fotoperiodisme sense pretensions d’objectivitat, sinó de prendre part en la història que hi ha al darrere de cada imatge. És el que fan als tallers de la sèrie The Eye ( The Erotic Eye i The Sacred Eye ) , quan Ferrato i Coll conviuen amb un grup de persones en una casa durant dies. “Generam situacions límit, de les quals tots feim part. Sabem que només si hi som a dins podem contar-ne la història”, conclou Tomeu Coll.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF