Documentals per mirar el món en positiu

BARCELONA."¿Algú se'n recorda de la pel·lícula que es va endur el Goya al millor documental fa 15 anys?". La pregunta, formulada per Joan Gonzàlez, no va trobar resposta ahir en la presentació del festival de documentals que Gonzàlez dirigeix, el DocsBarcelona. Era una pregunta amb trampa, però. El Goya al millor documental no va existir fins al 2001, any en què el va guanyar En construcción , de José Luis Guerín.

DocsBarcelona, que enguany arriba a la quinzena edició, ha sigut testimoni i agent actiu en el canvi radical que ha experimentat el documental en els últims temps, quan ha passat d'un total de 67 títols produïts a l'Estat entre el 1975 i el 1996 als 52 documentals candidats al Goya del 2011. En aquest procés, Gonzàlez reivindica la tasca del DocsBarcelona, que uneix en un sol esdeveniment la voluntat d'introduir el públic en un ventall divers de produccions recents del gènere i la vocació d'estímul per a la producció de documentals a través del Pitching Forum, un mercat de finançament de documentals -el tercer més important del món- que aplega els responsables de 24 projectes de 15 països i 25 finançadors i distribuïdors internacionals per aconseguir el petit miracle de fer realitat un projecte de documental. Amb èxit: del 2005 al 2010 un 50% d'aquests projectes s'han dut a terme i, de la resta, un 24% ja està en fase de producció. Per això no sorprèn que Fèlix Riera, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), afirmés amb contundència que el DocsBarcelona és "el festival de documentals de referència a l'Estat".

El cinema de la vida

Davant la crisi econòmica actual, DocsBarcelona es planteja una opció provocadora: apostar pel documental en clau positiva, entès com el "cinema de la vida", i així "injectar energia" en el món. En aquesta línia s'inclou el film inaugural, Ithemba -retrat sense victimisme d'un grup musical de Zimbàbue format per discapacitats-, i també la cloenda del festival, The human tower -que explora el fenomen dels castells humans, una suma d'esforços per aconseguir un èxit col·lectiu en països tan diferents com Xile, Catalunya i l'Índia.

Un dels plats forts del DocsBarcelona és l'estrena en sales del film U2. From the sky down , en què la banda irlandesa passa revista a la seva trajectòria, parant especial atenció a l'enregistrament del disc Achtung, baby , del 1991. En un registre molt diferent, el festival reivindicarà la figura de Victor Kossakovsky amb ¡Vivan las antípodas! , en què el cineasta rus es dedica a visitar quatre antípodes del planeta, com ara el poblet argentí Entre Ríos i la metròpoli xinesa de Xangai. I la tradicional veta combativa estarà representada per Give up tomorrow , un thriller en forma de reportatge sobre el cas de Paco Larrañaga, un espanyol injustament condemnat a mort a les Filipines.

Nous espais

DocsBarcelona en aquesta edició s'obre a nous espais de la ciutat, com el Petit Palau del Palau de la Música, i inaugura seu principal als cinemes Renoir Floridablanca. Conjuga la projecció de pel·lícules amb activitats dirigides a professionals, activitats per a nens petits, classes magistrals i xerrades obertes a tot el públic. A partir d'avui i fins al 5 de febrer el documental surt de l'armari i marca el ritme de l'agenda cinematogràfica de Barcelona.