Dimissió en bloc del CoNCA

Barcelona.Només Pilar Parcerisas, vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, s'ha quedat. La resta del plenari de l'entitat va dimitir ahir en bloc amb un comunicat conjunt en què acusen el departament de Cultura de voler convertir-los en un "organisme irrellevant" buidant de continguts la institució en el marc d'una "involució política i cultural". Diferents membres del consell -que reclamen l'anonimat per evitar, diuen, protagonismes en una decisió de grup-, acusen al conseller Ferran Mascarell de menysprear la institució i de voler tornar a agafar el control de les ajudes a la creació. El conseller es defensa admetent que, efectivament, el departament vol tenir veu en la decisió sobre aquestes ajudes però que ho fa perquè siguin més "transparents i eficients". El debat torna a la casella de sortida, és a dir, al Parlament de Catalunya. Els grups estan ara discutint el projecte de llei d'agilitat i reestructuració administrativa, una part de la llei òmnibus, que preveu modificacions de la llei del CoNCA aprovada el 2008 que afecten la capacitat executiva d'aquesta entitat. Amb el nou text, el Consell seria un òrgan consultiu que tindria veu i vot, però no responsabilitat única en la distribució de les ajudes a la creació.

Quin és el conflicte?

La reforma de la llei eliminarà competències al CoNCA

El projecte de llei modifica o elimina sis articles de l'actual llei del CoNCA. El més significatiu és que li treu competències executives: on abans la llei parlava d'organitzar i decidir, ara es parla de "vetllar" i "proposar". Queda com un organisme consultiu amb capacitat per fer informes i dictàmens, però sense un pressupost propi ni possibilitat de decidir sobre a qui se li donen les ajudes i a qui no. L'argument del departament és que així es millora l'eficiència de les ajudes i s'estalvien diners amb la seva tramitació. "Per cada 1.000 € de subvenció se'n gasten uns 600 en la seva tramitació", explicava ahir Ferran Mascarell. "La tramitació serà la mateixa en tots els casos perquè és la que obliga la llei", rebatia ahir un conseller. A la seva nota, els dimissionaris recorden que "el nou model no implica automàticament més eficiència i sí, en canvi, menys garantia de transparència i d'objectivitat".

El CoNCA gestiona un 2,9% del pressupost de Cultura (uns 10,5 milions d'euros), tot i que hi treballen 49 persones, incloses les onze que formen part del plenari. D'aquestes, segons està estipulat a la llei, tres tenen dedicació completa (el president i els dos vicepresidents, que cobren 84.000 i 80.000 € a l'any, respectivament) i la resta parcial, per això només cobren dietes, uns 27.000 € a l'any cadascun. Amb l'excusa de les retallades, diuen els consellers dimissionaris, es vol canviar el model. Quan van acceptar el càrrec, a proposta del Parlament, era per tenir unes funcions que ara, en part, desapareixerien.

Per què ara?Els consellers dimitits volen influir en el debat del Parlament

El projecte de llei en discòrdia fa mesos que és al Parlament i Mascarell no ha amagat mai les seves intencions. De fet, fa mesos que en parla amb els membres del Consell, però ni uns ni altres han aconseguit arribar a cap acord. Per què ara? "Si dimitíssim quan el nou projecte de llei ja estigués aprovat, semblaria una rebequeria: així queda clar que no és una qüestió de càrrecs, de poder ni de diners", explicava ahir un conseller. "Potser encara podrem aconseguir que el Parlament no accepti el canvi de la llei i es mantingui un organisme que és necessari i que, malgrat les errades pròpies de tot inici, suposava un canvi de paradigma en la manera de gestionar la cultura".

És una opinió que no ha compartit Pilar Parcerisas, per a qui la dimissió "és precipitada perquè la llei encara està debatent-se al Parlament, que és qui té la sobirania per decidir sobre les lleis i el model de Consell que trobi més adequat per al país". Parcerisas insisteix que la dimissió no és del plenari, sinó particular de cadascun dels consellers, que van ser elegits "a títol individual": "En el meu cas, he decidit quedar-me de guàrdia".

El cas és que un cop aprovat el projecte de llei, la dimissió no tindria gaire sentit perquè aquest projecte proposa reduir el nombre de consellers dels onze actuals a entre cinc i set membres.

El rerefons.Un projecte que sempre ha estat en el centre del debat i la polèmica

El Consell de les Arts va ser una demanda dels sectors per despolititzar la cultura i pel seu alt valor simbòlic. Tant la seva constitució, que va provocar molt debat i polèmiques, com la seva actuació s'han mirat sempre amb lupa. En el sector feia temps que es mirava amb cert desencís el paper excessivament institucional de l'organisme, que no ha deixat mai de reclamar més competències i capacitat d'influència, però ja s'està preparant el manifest de suport als dimissionaris.