'Diego Maradona', retrat de l’apogeu i caiguda d’un home devorat pel seu propi mite

Crítica del documental sobre el Pelusa dirigit per Asif Kapadia

Direcció: Asif Kapadia. 130 min. Regne Unit (2019). Amb Diego Armando Maradona, Claudia Villafañe i Corrado Ferlaino.

Després de 'Senna' (2010) i 'Amy' (2015), el britànic Asif Kapadia completa amb 'Diego Maradona' una trilogia oficiosa de documentals sobre l’apogeu i caiguda de sengles mites del món modern. Un tercer capítol que condensa les claus temàtiques dels anteriors, ja que en la figura de Maradona hi conflueixen la genialitat d’Ayrton Senna, elevada pel mateix esportista i els seus seguidors a la categoria de do diví, i el turment d’Amy Winehouse, marcat per les addiccions i un esperit rebel. En el cas de Maradona, Kapadia posa l’èmfasi en el desdoblament de la personalitat de l’estrella, o com un jove d’origen humil no va saber afrontar les responsabilitats i privilegis derivats de la condició d’heroi napolità i símbol nacional.

Centrat en el període italià de la carrera de l’argentí (del 1984 al 1990) i construït amb imatges d’arxiu i noves entrevistes, 'Diego Maradona' esdevé un poti-poti de cèlebres gestes esportives (reconstruïdes amb vibrants imatges a peu de camp) i sinistres episodis personals. Tan emocionant com 'Senna' però menys incisiu que 'Amy' en l’aproximació a la intimitat del personatge, aquest retrat del Pelusa conté alguns episodis reveladors, com el del futbolista ensenyant a la seva filla petita a dir 'vaffanculo' o la pintada apareguda al cementiri de Nàpols el dia després de la conquesta d’un històric Scudetto: “No sabeu el que us heu perdut”.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF