ART
Cultura 12/11/2016

Diego Rivera situa Mallorca en un bon lloc del Museu Picasso de Barcelona

L’artista mexicà va viure des de l’illa l’esclat de la Gran Guerra. Hi va arribar amb la seva primera dona, la pintora Angelina Beloff, i amb els artistes Maria Blanchard i Jacques Lipchitz

Cristina Ros
3 min
De dalt a baix i d’esquerra a dreta, els quadres de Diego Rivera Natura morta (Mallorca), a l’exposició ‘Cubisme i guerra’; Paisatge de Mallorca (1914) i Última Hora (1914 - 1915). Finalment, els retrats de Diego Rivera i d’Angelina Beloff, un matrimoni que durà 10 anys.

Palma“A Natura morta (Mallorca), Rivera recorda el seu darrer estiu abans de la guerra. Ell també du la pintura cubista a l’exterior i fragmenta objectes per accentuar peculiaritats de forma i textura”. Aquestes paraules, escrites a la pared d’una de les sales de l’exposició Cubisme i guerra. El cristall dins la flama, al Museu Picasso de Barcelona fins al 29 de gener, es troben just davant el quadre al qual fan referència. Natura morta (Mallorca) és una de les peces importants d’una mostra configurada per pintures, escultures i dibuixos essencials per entendre el cubisme i els artistes que el continuaren treballant en els anys de la Gran Guerra. Entre els 10 artistes que hi fan part, Diego Rivera és el tercer que hi té més obres, després de Picasso i de Juan Gris. I això que el mexicà és especialment reconegut pels grans murals que va realitzar a Mèxic, tot just després de deixar Europa i el llenguatge cubista.

Diego Rivera (1886, Guanajuato, Mèxic - 1957, Ciutat de Mèxic), pintà Natura morta (Mallorca) el 1915, probablement a Madrid, on va marxar des de l’illa, poc després d’esclatar la Primera Guerra Mundial. Recordava els colors i la llum de la Mediterrània i situà, damunt i davall una petita taula casolana, la versió cubista d’aquelles coses que més l’impressionaren de Mallorca, les gran gerres, els fruits. I fins i tot insinuà les formes de les figueres de moro, que al seu país es diuen nopales i de les quals es consumeix habitualment les fulles, torrades, bullides, en amanides i en preparats per a la diabetis i el colesterol.

Uns desconeguts

L’artista mexicà només tenia 27 anys quan arribà a Mallorca, a començaments de l’estiu del 1914. Venia de París, passant per Barcelona, i viatjava acompanyat de la seva primera dona, la pintora rusa Angelina Beloff (Sant Petersburg 1879 - Ciutat de Mèxic, 1969), amb qui s’havia casat el 1911, i amb dos artistes més: María Blanchard (Santander, 1881 - París, 1932), la pintora que havia presentat Rivera i Beloff, i l’escultor Jacques Lipchitz (Druskininkai, Lituània, 1891 - Capri, Itàlia, 1973). Dels quatre artistes que viatjaren i treballaren a Mallorca, tres estan representats a l’exposició Cubisme i guerra, del Museu Picasso. Únicament Beloff no s’hi troba perquè, tot i les petites incursions, es desmarcà del cubisme, al marge que no va assolir el renom dels altres tres.

En tot cas, en arribar a Mallorca el 1914, els quatre artistes eren uns grans desconeguts. Havien sentit a parlar de les Illes a París, on, al menys Blanchard, Beloff i Rivera havien assistit a l’acadèmia on impartia classes el català Anglada Camarasa, que també s’instal·là al Port de Pollença poc abans de l’inici de la guerra europea. L’anonimat, en aquells temps de Diego Rivera, Angelina Beloff, Maria Blanchard i Jacques Lipchitz, i el fet que la poca crítica mallorquina de l’època gairebé no devia saber res del cubisme o no li interessava, fa que el rastre dels quatre artistes a Mallorca sigui pràcticament nul. No se’n troba presència a la premsa de l’època i, fins on una ha pogut investigar, no ha quedat constància del poble on els quatre llogaren una casa. S’esmenta aquest fet del lloguer en parlar d’una de les escultures que la Fundació de Jacques Lipchitz donà al Museu Centre d’Art Reina Sofia, perquè l’estada a Mallorca inspirà al lituà una de les obres essencials del seu cubisme, Mariner amb guitarra.

Estada breu

Si bé es probable que Rivera i els seus amics es trobassin en algun moment amb Anglada Camarasa o amb qualcun dels artistes que arribaren amb ell cercant fugir de la Gran Guerra (Roberto Montenegro, Tito Cittadini, López Naguil, entre d’altres), als arxius d’Anglada no consta aquest supòsit. En comptes de restar a l’illa, com feren molts dels artistes, Rivera i els seus amics, poc després d’esclatar la guerra i al cap de pocs mesos d’arribar a Mallorca, marxaren a Madrid.

Sigui com sigui, Diego Rivera continuà a l’illa la investigació del llenguatge cubista. El 1914 signà la tela Paisatge de Mallorca, que no és un dels quadres més destacats de l’època. Molt més representatiu és Composició amb rellotge, del 1914, amb un paper amb les lletres MALL just abans de tallar-se, que fa pensar que o bé el pintà a l’illa o recordant-la. També hi fa pensar l’obra, essencial d’aquest període, Ultima Hora, paraules que es llegeixen pintades com a capçalera d’un diari.

stats