'Dia de pluja a Nova York', l'oda romàntica de Woody Allen, i quatre crítiques més

S'estrenen 'O que arde', amb una Galícia en flames, i 'Géminis', de Will Smith

'Dia de pluja a Nova York'

Woody Allen compon una oda romàntica a un món en decadència

“Adorava Nova York, la idolatrava de manera desmesurada. Per a ell, en qualsevol estació de l’any, la ciutat existia en blanc i negre, i bategava al ritme dels grans temes de George Gershwin”. Així començava la icònica Manhattan (1979), en la qual Woody Allen va immortalitzar la seva devoció per la ciutat dels gratacels. Quaranta anys després, a Dia de pluja a Nova York substitueix el blanc i negre per l’exuberància colorista de la fotografia de Vittorio Storaro, i prefereix homenatjar compositors com Irving Berlin i Tom Adair en lloc de Gershwin.  Continua llegint

'O que arde'

Oliver Laxe retrata una Galícia en flames

En una escena de O que arde, la Benedicta, mare de l'Amador, el piròman que torna a casa després d’un temps a la presó, diu sobre uns arbres que ofeguen la vegetació: "Si fan patir és perquè pateixen". Aquesta frase sintetitza la mirada empàtica del film cap a la figura de l'incendiari, retratat com a boc expiatori d'una societat que dona l’esquena al món rural. Laxe, cineasta d'ascendència gallega que va rodar els seus anteriors films al Marroc, retrata Galícia com un territori mític, sotmès a ritmes cíclics de destrucció i regeneració. Continua llegint

'Noche de bodas'

Samara Weaving convertida en una heroïna del terror

A l’actriu australiana Samara Weaving, neboda d’Hugo Weaving (l’agent Smith de Matrix), la teníem vista com a secundària a Tres anuncis als afores i protagonista d’un parell de films de terror de sèrie B força divertits: The babysitter (2017) i Mayhem (2017). Còmoda en el cinema de gènere, no és casualitat que el rol que l’ha convertit en una estrella als Estats Units sigui el d’una noia enfrontada a la família del seu marit, uns magnats dels jocs de taula que la volen matar jugant a fet i amagar. Continua llegint

'Géminis'

Will Smith i el seu jo rejovenit lluiten en un film d'acció rutinari

La nova pel·lícula d'Ang Lee es posa al servei de la innovació tecnològica que la propicia, que funciona com el seu principal reclam: el procés digital que permet al personatge de Will Smith enfrontar-se a un clon més jove d'ell mateix. L'actor encarna el típic assassí a sou implacable que descobreix que algú dels seus el vol jubilar abans d'hora. Per això li envien un altre mercenari, que se li assembla de manera inquietant. Continua llegint

'La luz de mi vida'

La importància dels afectes després de l'apocalipsi

Ja sigui sota les formes del melodrama o el terror, els escenaris postapocalíptics abunden en el cinema del segle XXI, de Fills dels homes (Alfonso Cuarón, 2006) a La carretera (John Hillcoat, 2009) i Mad Max: fúria a la carretera (George Miller, 2015), i malgrat la generosa producció de pel·lícules sobre una hipotètica catàstrofe de la civilització, encara avui podem trobar propostes que aporten idees a aquest fèrtil subgènere de la ciència-ficció. Continua llegint

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF