Desenes de pintures murals medievals han desaparegut a Palma en les darreres dècades

Un estudi de José Morata i Francesca Tugores posa en relleu la pèrdua del patrimoni pictòric de l’interior de les cases dels segles XIII i XIV, alhora que contribueix a la sensibilització

La lectura de l’estudi Pintures murals a l’àmbit civil a Mallorca (s. XIII - XV). 151 casos i una classificació permet fer-se una idea de la dimensió del patrimoni pictòric medieval que hi havia als interiors de les cases de l’illa. Realitzat per José Morata i Francesca Tugores, i publicat el 2018 per l’Ajuntament de Palma, el llibre va passar desapercebut excepte per als experts. És el fruit d’un treball de més de tres dècades, durant les quals Morata, professor emèrit d’Història de l’Art de la UIB -i més tard amb la col·laboració de Tugores, tècnica de patrimoni, i també d’altres col·laboradors que hi han aportat documentació-, va cercar i documentar els vestigis de les pintures murals medievals que quedaven en l’arquitectura civil de l’illa.

Si bé és cert que mai no se sabrà la dimensió exacta del patrimoni que hi havia originalment a Mallorca -de moment només se n’han pogut classificar 151 casos-, no és menys cert que, dels documentats, la majoria en cases del centre històric de Palma, n’han desaparegut desenes les dues darreres dècades. És un patrimoni medieval destruït especialment durant l’allau de reformes d’edificis antics de propietat privada, però en alguns casos també pública.

Els motius de la desaparició

Ha estat sobretot els darrers 20 anys que molts casals de Ciutat que queden dins el perímetre marcat per les Avingudes s’han trinxat per reconvertir-se en habitatges més petits, en pisos, apartaments i també en hotels. Els permisos per a les reformes sovint es donen només sobre plànols i l’obligatorietat de control per part d’un arqueòleg només afecta el subsol dels edificis. No existeix control més amunt de la cota zero, llevat que es tracti d’un edifici catalogat i protegit, que són els minoritaris.

Bé sigui per una especulació ràpida o bé per desconeixement del patrimoni, els nous propietaris, dins la privadesa de les cases, han actuat amb una llibertat gairebé absoluta i han destruït moltes de les pintures murals medievals dels edificis civils. Com apunten Morata i Tugores, “la majoria han desaparegut, sense que es pugui constatar, tret de casos excepcionals, la seva permanència in situ o la seva destrucció”.

En tot cas, allò que es confirma a l’estudi és que, a l’edat mitjana a Mallorca, “hi havia una voluntat d’utilitzar la decoració pictòrica de manera invasiva per a la totalitat de les superfícies interiors, inclosos els elements constitutius de portes, finestres, festejadors, etc.”. No estava tan aïllada, l’illa, perquè aquí es desenvolupaven els treballs pictòrics que es troben a la major part d’Europa en l’època. Mallorca va ser un centre artístic des de la Conquesta en endavant.

Casos flagrants

Són molts els casos de pintures murals medievals, tant de motius geomètrics -els més abundants- com figuratius, que han estat destruïdes els darrers 20 anys i que apareixen catalogats al llibre de Morata i Tugores. Un dels casos més flagrants és el d’unes pintures que podrien haver format part d’una gran representació de cavallers o centaures, que varen aparèixer en el transcurs d’unes obres l’any 1990 en una casa al carrer de Sant Llorenç. Després d’alguns moviments reivindicatius, es restauraren amb subvenció pública, però pocs anys més tard varen desaparèixer davall un emblanquinat.

Es poden destacar molts casos d’habitatges privats als carrers de la Pelleteria, de Can Sanç, al dels Moliners, al de la Concepció, al de la Pau i al de la Criança, entre molts altres, les pintures murals dels quals han desaparegut totalment o parcial. Així i tot, s’ha de remarcar que la destrucció no ha tingut lloc només en el context privat, sinó també en el públic. Al Palau del Bisbe, una gran superfície de pintures geomètriques va ser repicada i destruïda durant les obres de remodelació de 1997-1998. També les successives obres al palau de l’Almudaina han eliminat nombroses pintures murals, d’algunes de les quals es té coneixement per fotografies trobades fora de Mallorca. I és especialment greu el cas de Can Serra, un casal patrimoni públic i BIC, que està abandonat. La pluja que hi cau a dins i el deteriorament de l’edifici n’estan destruint les pintures medievals.

Sensibilització i necessitat de control

S’ha de dir, però, que la sensibilització de tècnics i arqueòlegs, i sobretot des que es va conèixer l’estudi de Morata i Tugores, anys abans de la seva publicació, han fet que d’un temps ençà hagi augmentat la consciència de conservació d’aquest patrimoni. La restauració recent del Casal Balaguer, la declaració com a BIC de Can Martí Feliu quan es varen conèixer les restes que atresorava són només alguns dels exemples de conservació. També en van apareixent casos fora de Palma, alguns dels quals s’han restaurat recentment. Així i tot, els tècnics opinen que la normativa municipal no hi ajuda i que es necessita una protecció més efectiva per al conjunt històric, més enllà del subsol.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF