Descobreixen 24 inhumacions d'un antic convent a la ronda de Sant Antoni de Barcelona
Els cadàvers, que estaven enterrats sense taüts, estarien datats entre els segles XIV i XV
BarcelonaEl Servei d'Arqueologia de Barcelona ha descobert, durant una intervenció arqueològica realitzada des del juliol a la ronda de Sant Antoni, 24 inhumacions que formarien part del cementiri de l'antic priorat de Santa Maria de Natzaret. Els cadàvers, que s'han trobat enterrats sense taüts directament al terreny natural, estarien datats entre els segles XIV i XV. En les tombes s'han localitzat individus masculins i femenins orientats d'oest a est i infants orientats de nord a sud, un fet excepcional, ja que es tracta d'enterraments cristians.
Els treballs arquitectònics, dirigits per l'arqueòleg Jordi Ramos, de l'empresa ATICS, permetran ampliar el coneixement històric i arqueològic de Sant Antoni. També s'han descobert algunes estructures constructives del convent de Valldonzella que es va instal·lar després de la Guerra dels Segadors (1640-1652) i que va ocupar l'antic espai del priorat.
El convent del priorat de Santa Maria de Natzaret, que va ser dependent de Santa Maria de Poblet, es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660. Va ser una donació feta al monestir de Poblet per Sibil·la de Saga, vídua d'Arnau de Cabrera, que el 1311 va comprar uns terrenys que en aquella època es trobaven extramurs de la ciutat, anomenats Mas d'en Moneder, amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. L'abat de Poblet Pere Alferic (1302-1312) es va encarregar de la fundació del priorat i l'any següent.
El mateix lloc el va ocupar posteriorment (1674-1909) la comunitat de monges del mateix ordre, de Valldonzella, el convent de les quals havia sigut destruït durant la Guerra dels Segadors (1652). Durant el segle XIX el convent de Valldonzella va ser deixat i reocupat diverses vegades, fins que finalment el 1909 va ser totalment abandonat. Del conjunt de les dependències d'aquests dos complexos conventuals tan sols se'n preserva el portal de l'entrada al recinte, a l'actual carrer de la Verge amb el carrer de Torres i Amat.
