BARCELONA.El quartet manresà Dept manté un ritme implacable. D'ençà que van debutar amb Estació zero (2001), han publicat disc cada dos anys, fins que han arribat tot just ara al setè, La perfecció del caos (Chesapik, 2013). "Treballo en períodes de dos anys perquè és l'espai natural que necessito per fer un disc", explica David Rosell, cantant, guitarrista i compositor del grup que completen Txero Albà (teclats), Pere Borralleras (baix) i Gabi Codina (bateria). Dept presentaran el disc l'1 de febrer a la sala El Sielu de Manresa, primera cita d'una gira que els durà a la Xina i al Vietnam.
"Tocarem a Xangai i a Pequín, i falta confirmar al 100% els concerts a Hong Kong, Macau i a Ho Chi Minh", diu Rosell, que afronta amb il·lusió el primer viatge a l'Àsia d'un grup acostumat a tocar a Europa, sobretot d'ençà que van compartir gira amb Marky Ramone. "Potser tenen raó els que fa anys deien que Dept era el grup català més internacional -recorda-. Portem tretze anys amb la mateixa formació i crec que la gent nota que som una banda ben cohesionada, que, al cap i a la fi, és el més important quan toques a l'estranger".
La perfecció del caos és el segon pas d'una etapa que va començar amb Control (2011), el disc que va confirmar que Dept podien ser una banda de rock de llarg recorregut. "Vam passar una dècada molt complexa, que va ser com un aprenentatge molt bèstia, de tocar molt i de lluitar contra tot. Som uns experts en crisis, però a partir de Control ens sentim molt còmodes. Ja som on volíem ser", diu Rosell. Ara un dels propòsits és "arribar a més gent" perquè hi ha molta gent que "encara avui" descobreix la banda. "És com si el grup sempre hagués sigut nou, i segueixi sent nou", reconeix.
Capgirar aquesta situació els ha dut a penjar a la web un àlbum concebut en el sentit tradicional, com "els discos de Queen o els de la primera època dels U2, en què tot tenia sentit dins el mateix àlbum". Les cançons de La perfecció del caos, tocades per un pessimisme conjuntural,parlen del present, com El meu lloc , "una reclamació de les ganes de tenir un estat propi", o Ira , "sobre la manera com la política enfronta la societat", un joc en el qual Rosell no vol caure. "Tampoc cal tirar la tovallola; busquem les coses positives", diu Rosell.
