Víctimes valencianes de la policia franquista denuncien les tortures que van patir durant la dictadura

Sis persones que eren militants del Partit Comunista el 1971 es querellen contra l'excap policial Benjamín Solsona

L'any 1971 a l'estat espanyol el Partit Comunista estava prohibit. Malgrat la il·legalitat, els seus militants, junt amb els d'altres entitats com els sindicats, treballaven a la clandestinitat per tombar un règim que ja havia superat els 30 anys. Però aquestes temptatives eren desactivades per una policia sempre disposada a complir les ordres dels seus superiors. Així hauria succeït el 23 d'abril quan, en ple estat d'excepció a causa de les protestes derivades del Procés de Burgos, els cossos de seguretat van detenir una trentena de militants en un dels seus feus més habituals, la Universitat de València.

La meitat dels detinguts van ser traslladats a la comissaria de la capital del Túria per ser interrogats. Allí haurien passat 19 dies entre tortures i vexacions, amb ofegaments simulats mitjançant la tècnica de la banyera, corrents elèctrics, amenaces de mort... Finalment, van ser traslladats a la presó Model de València per ser jutjats pel Tribunal d'Ordre Públic pels delictes d'associació il·lícita i propaganda il·legal.

Avui, quasi mig segle després, els fets continuen sense haver-se esclarit. És per això que, aquest dilluns al matí, sis dels detinguts han presentat una querella a la Ciutat de la Justícia de València contra Benjamín Solsona, un dels membres de la Brigada Político-Social de la policia espanyola a València que està imputat en la investigació que du a terme la jutge argentina María Servini contra els crims del franquisme.

"El Billy el Niño valencià"

"Presentem la denúncia contra Solsona [conegut com el Billy el Niño valencià per la seva presumpta violència i crueltat en els interrogatoris] perquè és un dels pocs policies que van participar de les tortures que queden vius", ha explicat Guillermo Noguera, un dels advocats que ha tramitat la querella i que ha negat qualsevol "voluntat de venjança".

Junt amb Noguera també ha acudit a la magistratura Pepe Gálvez, una de les sis víctimes dels interrogatoris que ha signat la querella. Gálvez, que actualment viu a Catalunya, ha constituït junt amb altres 20 companys el memorial 23 d'abril per recordar els fets. L'exmilitant antifranquista explica que han optat per la via judicial per esclarir el que va passar i per donar-ho a conèixer a les noves generacions. "Avui en dia la ciutadania mostra una certa incredulitat quan li expliques els fets, cosa que demostra que no són conscients de la realitat que vam viure ara no fa tants anys".

"S'oculta que la democràcia la vam aconseguir lluitant al carrer. La llibertat d'expressió, de reunió o de manifestació no ens les va concedir el poder, sinó que les vam imposar els ciutadans que vam plantar cara. I eixa és una realitat que s'amaga perquè les persones no s'adonin que la democràcia igual que es va guanyar es pot perdre", assegura Gálvez.

La barrera de la llei d'amnistia

Guillermo Noguera reconeix que el processos judicials iniciats contra el franquisme, igual que la querella argentina i la petició d'extradició de Solsona, han topat fins ara amb llei d'amnistia de 1977 i que les sis querelles podrien patir el mateix final. Amb tot, l'advocat manté l'esperança, perquè defensa que la llei d'amnistia "és nul·la en contradir la legislació de les Nacions Unides sobre els crims de lesa humanitat, que mai prescriuen". "És una norma il·legítima que s'hauria d'anul·lar igual que va passar a l'Argentina, Xile o Cambodja", afegeix.

De la vigència d'aquesta norma, a més de les sis querelles presentades avui a València, també depenen, entre d'altres, les querelles formulades contra altres policies com Antonio González Pacheco, 'Billy el Niño', a Madrid, o Pascual Honrado a Astúries, als quals també s'acusa de tortures.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF