BARCELONAJosé María Rodríguez Plaza, l'avi de l'artista mexicà Iñaki Bonillas, va ser un personatge peculiar. Va treballar com a assistent d'un fotògraf de moda. Ho preparava tot, però no era ell qui feia la fotografia. En la vida privada es va treure aquesta espina. Va fer milers de fotografies familiars que endreçava curosament en àlbums i, a més, es va retratar com si fos el protagonista d'un western o com Humphrey Bogart.
Quan va morir va deixar en herència al seu nét 30 àlbums plens de fotografies, 800 diapositives, dos volums d'una enciclopèdia sobre cinema i una carpeta amb documents. El 2003 Bonillas s'hi va capbussar i des d'aleshores ha fet una quinzena d'obres que ara es poden veure a la Virreina amb el títol Arxiu J.R. Plaza. 2003-2012.
Iñaki Bonillas tracta aquests àlbums familiars com si fos un artista conceptual disposat a catalogar, investigar i experimentar amb les imatges fins a les últimes conseqüències. A les seves mans les fotografies familiars es converteixen en un pretext per reflexionar sobre la naturalesa de la fotografia, els diferents usos que pot tenir i també per explotar les històries afectives que contenen, fins i tot les que es poden extreure de les anotacions que hi ha al revers d'algunes de les fotografies.
L'exposició s'obre amb Petita història de la fotografia II , una instal·lació en què es poden veure totes les dobles pàgines dels àlbums i que té un dels seus punts àlgids en una altra obra de grans dimensions: la instal·lació que conté les 900 fotografies verticals de l'arxiu de Plaza.
