Publicitat
Publicitat

ART

Dels Jocs Olímpics a les guerres: l’Antiga Grècia i l’esperit competitiu

La mostra ‘Agon!’ del CaixaForum inclou un fris del Mausoleu d’Helicarnàs, una de les meravelles del món

Mausol, fill d’Hecatompos, va ser un rei de Cària, una regió de l’imperi Persa, al segle IV aC. No és el monarca més famós de l’antiguitat ni va fer grans conquestes, però el seu nom ha passat a la història pel monument funerari que, carregant d’impostos els seus súbdits, es va fer construir entre el 353 aC i el 350 aC: el Mausoleu d’Helicarnàs, una de les set meravelles del món clàssic. És per aquest edifici -de planta quadrada i 45 metres d’altura coronat per l’escultura imponent d’un carro de cavalls- que avui fem servir la paraula mausoleu per denominar una tomba monumental.

Del Mausoleu d’Helicarnàs ja només en queden, a l’actual Bodrum (Turquia), els fonaments i una reconstrucció moderna a escala. L’edifici original es va ensorrar al segle X i els materials es van aprofitar per fer nous habitatges. Les úniques restes en bon estat que es conserven són propietat del Museu Britànic, que, per primera vegada, ha permès que viatgin fora d’Anglaterra. Seran al CaixaForum de Barcelona del 24 de novembre al 18 de febrer en el marc de l’exposició Agon! La competició a l’antiga Grècia, que organitzen conjuntament el Museu Britànic i l’Obra Social La Caixa. És, concretament, un fris amb un relleu que retrata una batalla entre grecs i amazones restaurat per a l’ocasió.

Però tot i ser la joia de la corona, l’escultura de marbre és només una de les 172 peces d’una exposició que té com a fil conductor l’esperit competitiu que dominava la cultura grega. “ Agon vol dir competició, batalla o concurs, però també un conflicte entre dos personatges d’una obra de teatre o el sentiment públic d’una competició”, explica Elisa Durán, directora de la Fundació La Caixa. “La mostra examina el caràcter inherent de la competició en la naturalesa humana i la seva qualitat com a factor de cohesió social”.

L’exposició reuneix escultures, monedes, màscares, figures de terracota i fins i tot instruments musicals, i proposa un recorregut temàtic a través de diferents aspectes de la cultura grega en què es manifesta el seu caràcter competitiu. Arrenca, esclar, amb l’àmbit del jocs infantils, amb què, segons el comissari de la mostra, Peter Higgs, “els nens grecs eren introduïts en els conceptes de competició i normes”. En aquesta secció el visitant trobarà una àmfora del segle VI aC amb una de les poques representacions de jocs de pilota de l’antiguitat. “No hi havia competicions d’esports per equips, però els jocs de pilota es feien servir per entrenar els nens en la coordinació de cames i braços”, explica Higgins.

Culte al cos

El segon àmbit està dedicat als esports, centrals en la cultura grega. “Els atletes eren els herois de les seves ciutats, sempre que guanyessin -diu Higgs-. Les seves victòries eren celebrades amb monuments i poemes. Però l’únic premi material que rebien eren gerres d’oli sagrat”. Les estàtues, relleus i representacions que s’exposen a Agon! mostren el culte al físic d’aquests esportistes, que també rivalitzaven per tenir el cos més musculat i sempre competien despullats i untats d’oli. “S’entrenaven molt per lluir els seus cossos i, per tant, només els més rics s’hi podien dedicar -apunta Higgs-. Les dones tenien els seus propis jocs olímpics, però elles havien d’anar vestides, esclar”. En aquest àmbit hi trobem representacions de curses, competicions eqüestres i lluites, però també commemoracions de victòries, lliuraments de trofeus i objectes quotidians com un flascó d’oli perfumat que feien servir els atletes i l’estri amb què se l’untaven pel cos.

Agon! també examina la guerra com a àmbit en què es posa de manifest l’esperit competitiu. “Els grecs estaven en guerra gairebé sempre -diu Higgs-. De vegades s’unien per combatre els perses, però sobretot lluitaven entre ells. Ara bé, les guerres s’aturaven per celebrar els Jocs Olímpics. L’esport era sagrat”. Ceràmiques de soldats, relleus de combats i escultures amb escenes bèl·liques i una pesada armadura de bronze capturen l’esperit d’una cultura que, segons Higgs, “entenia la guerra com una extensió de la competició esportiva, amb vencedors, vençuts i commemoracions”.

El recorregut continua pel món de la cultura i les arts, que protagonitzaven concursos en què es posava a prova la creativitat. També es passa revista a la mitologia dels grecs, destacant-ne la figura de Nike, deessa de la victòria, i les 12 proves d’Hèracles, retratades en àmfores i escultures. Però fins i tot la vida social estava amarada d’esperit competitiu per demostrar l’estatus social a través de l’ostentació de vestits i joies, com el braçalet de plata o el penjoll d’or que s’hi exhibeix. La competició ni tan sols acabava amb la mort: els mausoleus eren l’última oportunitat per apuntar-se un triomf. Que li diguin a Mausol, si no.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF