Del paper al carrer i del carrer al paper

PalmaMarc Peris Carratala és SOMA, un artista urbà que, ara, trasllada la seva obra gràfica a una sala d’exposicions per tal que les parets de les cases particulars puguin veure penjades les obres que hi ha pels carrers de Palma. SOMA obre, d’aquesta manera, el seu quadern de dibuix i presenta les seves entranyes en una tria de làmines.

I és que moltes de les obres que llueixen al carrer són també assequibles, a partir d’aquest dimecres, en paper. Aquest és l’objectiu de l’artista: “Feia estona que em rodava pel cap fer làmines a un preu assequible perquè puguin estar a l’abast de tothom”. Tot i ser seriades, cadascuna d’elles és pintada a mà, per tant, no deixen de ser inèdites. El color i l’esprai marquen la diferència en cadascuna de les obres que SOMA posa a les partes de Rata Corner, el projecte de llibreria i espai d’art que regenta el gestor cultural Miquel Ferrer.

La droga d’un bon feliç

SOMA és la droga de la felicitat del llibre Un món feliç d’Aldous Huxley, en la qual els personatges la consumeixen i curen les seves penes. I aquest és l’antídot del valencià llicenciat en Belles Arts i professor d’institut que concep la seva obra com una expressió i vocació artística feta en l’espai públic.

Del paper al carrer i del carrer al paper, un diàleg entre l’esbós i la idea i el que després es mostra al carrer, “d’aquesta manera l’espectador pot veure el procés que hi ha darrere de les obres, el seu dia a dia”, diu l’artista.

Murals urbans

“Les meves obres són per tota la ciutat, n’hi ha de repartides per tots els barris de Palma, especialment, però, al meu barri, que és el de Canamunt, que tenc més a mà i més fàcil. Deu haver-hi un centenar d’obres meves repartides per Ciutat, tot i que algunes ja han desaparegut, comenta SOMA.

Segons Peris “Palma és una de les ciutats on menys grafits i murals hi ha per les partes, sobretot de gran format. I és que de moment encara no hi ha cap projecte amb les institucions per integrar els grafits a la ciutat, però sí que hi ha hagut algunes paraules i aproximacions, però res en ferm. El problema no és que no hi hagi obres a Palma, que n’hi ha i són ben visibles, fins i tot als carrers més principals, sinó que per pintar una part o un edifici de gran format no hi pots anar un dia tu sol amb una grua i plantar-te a pintar, fa falta la implicació de l’Ajuntament, si més no a nivell de permisos. S’han fet més coses amb associacions com les de Canamunt o al Molinar o entitats privades que amb les institucions públiques”.

L’exposició de SOMA es podrà visitar durant les dues pròximes setmanes.

La problemàtica de la massificació turística, a l’art urbà

SOMA fa més de 12 anys que viu al barri de Canamunt i ha estat partícep de la seva evolució, sobretot en l’àmbit turístic. “Quan vaig arribar hi havia més llocs per pintar”, llavors va arribar la recuperació del barri per part dels veïnats i l’obertura de bars, especulació i intent de gentrificació, fins que finalment hem arribat a la massificació turística”. Però aquests turistes també es deuen veure atrets pel teu art urbà?, li demanam. “Alguns, però la majoria que van pel centre són creueristes que cerquen més els centres comercials i les grans marques que no pas la identitat d’un barri o el seu art urbà. Per aquest motiu que no us estranyi trobar alguna de les seves obres en contra de l’explotació turística.