Publicitat
Publicitat

Deià, a l'estil de Kevin Ayers

Festa, ball i música en el funeral del fundador del grup Soft Machine

No hi ha cap altre lloc als nostres voltants on s'entengui un funeral com s'entén a Deià. O, almenys, com divendres vespre va ser el del músic britànic Kevin Ayers. En els moments previs, quan els familiars i amics íntims s'anaven reunint a la terrassa de l'hostal Villa Verde, qualsevol padrina de les nostres se n'hauria fet creus de saber que havia de començar un sepeli. Gent de tota casta, de les nacionalitats més diverses, vestits de flors, camises de seda llargues, shorts texans, bermudes, diademes florides, avarques i xancles, bevia i fumava mentre esperava l'arribada dels músics.

Només començar a caminar, poble amunt, la comitiva ho era tot menys fúnebre. Cantaven i ballaven l'alegre Singing a Song in the Morning , per després repetir, una vegada i una altra, el We Did It Again . Al capdavant, Galen Champagne Ayers, la filla del fundador de Soft Machine, semblava una núvia vestida de seda en color xampany. Anava descalça, cantava i ballava com la resta, i no deixava de somriure mentre abraçava les cendres del pare, que devien seguir el ritme de la resta, dins l'embolcall de seda vermella, el mateix color de les dues roses que després Galen dipositaria damunt la tomba.

Sepulcre molt humil, ubicat en una estreta terrassa des de la qual Kevin Ayers, Ollie Halsall i el pintor Mati Klarwein vigilaran per sempre el poble de Deià i aplaudiran les postes de sol. Hi hagué més música, el May I? de Kevin Ayers en la veu de Bridget St. John, el saxo de John Altmann i la guitarra de Pere Colom.

Un poema de la filla, Galen, que acabava amb un "tu sempre estaràs en mi, i jo sempre estaré en tu". I, en comptes dels condols habituals, paraules improvisades d'amics com Altman i Diandra Douglas, gratitud al músic i anècdotes que despertaven rialles contingudes. I per acabar, un Happy Birthday , corejat per tothom, a petició d'una nina vestida de dameta d'honor. Divendres, 16 d'agost, hauria estat el 69è aniversari de Kevin Ayers.

Tampoc no se semblà gens a una recepció posterior a un funeral la celebració a Sa Fonda. Moltes famílies de Kevin Ayers. Glòries de la música ara ja escassos de pèl o molt blancs. Però idèntic ritual: improvisació, alcohol, ball descontrolat, més d'una flaire de marihuana i alguna copa rompuda... Mentre a un costat passaven imatges de la vida personal i musical d'Ayers, a l'altre es podia llegir un rètol lluminós: "Silence is sexy". Només faltà la primera part de la premissa.

Bob Geldof es confonia amb la barra i no va voler pujar a l'escenari. Molt generós, John Altman gairebé no baixà de la tarima i treia meravelles del seu saxo. Tomàs Graves dirigia la Pa amb Oli Band. Es tornaren a reunir els de la banda de Kevin Ayers. I Mike Oldfield saludà Deià, via Skype, des de Bahames.

Per ordres municipals, la música s'acabà poc després de la mitjanit. La festa continuà a Sa Fonda fins a les cinc de la matinada. Va ser tot manco un funeral. O un funeral molt diferent dels que estam acostumats i que per ventura molts desitjaríem per a nosaltres. Deià és com és, un món a part. I per això l'estimava Kevin Ayers. O per ventura en té molta "culpa".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF