Publicitat
Publicitat

De Deià a Pollença

L’estiu musical ja ha donat el sus de sortida

L’estiu musical ja ha donat el sus de sortida. Uns han presentat la seva programació, com a Pollença, amb la novetat d’un “comitè tècnic d’assessorament artístic”, i d’altres ja han iniciat el seu camí, un any més a la recerca d’un espai que els consolidi dins el panorama musical de les Illes, com per exemple ‘Veladas musicales en la Iglesia de Deià’. Petit, senzill, discret, voluntariós. Fent un cop d’ull a la programació d’enguany, la podríem qualificar de convencional, ortodoxa, clàssica. Un total de vuit concerts que s’iniciaren divendres i que acabaran a mitjan setembre. Hi podem trobar dins el format reduït habitual combinacions diferents, sempre dins el classicisme, com és ara des de Felix Mendelsshon, Bartholdy i Dvorak interpretats per Emmanuel Bleuse al violoncel, Nina Heidenreich al violí i Miriam Picker al piano; fins al Quartet Manderling interpretant Mozart, Debussy i Dvorak. També Saint Saëns, Pasculli i Boza, amb Bruno Lucas a l’oboè, acompanyat de Suzanne Bradbury al piano. Aquesta darrera repeteix al següent concert amb Charles Zebley a la flauta, amb música de Bach, Debussy, Poulenc i Prokóviev. És a dir, una selecció d’autors de contrastada eficàcia; també és cert que en moltes referències fa que es pugui ser una mica més exigents amb coneixement de causa.

Tot això seria exactament així si no fos pels dos concerts que obren i tanquen aquesta edició. Per una banda, i com l’any passat, els encarregats de concloure el festival seran els membres d’Studium Aureum, dirigits per Carles Ponseti -segurament un dels més influents membres del comitè tècnic pollencí-, que oferiran el seu concert sobre Polifonia del renaixement al segle.

Està clar que la cloenda és una altra cosa, però encara més diferent i fins i tot interessant va ser el concert que iniciava la temporada. Musicantes de Mallorca, dirigits per Irina Capriles, oferí un nombre de peces d’aquestes que sempre impliquen un descobriment que queda palès des de l’enunciat, Barroco latinoamericano. Música virreinal de las colonias, acompanyats per Carmen Garí i Josefa Donoso, sopranos; Eulàlia Salbanyá, contralt, i Antoni Lliteres, tenor, amb Pedro Aguiló al baix continu, Alexander Bellorín i Claudia Sánchez als oboès i Pau Salvà al fagot. Massa diferències qualitatives a les veus i una mica verds els músics, o potser mancaven assajos. En qualsevol cas, el segon supòsit va ser molt evident, però no és menys cert que escoltar la música d’alguns dels quals has sentit parlar i d’altres ni això, amb el comú denominador de l’època que varen compondre les escasses partitures que d’ells es conserven, està clar que és enriquidor, de la mateixa manera que les dues ‘salves’ -la del colombià José Cascante, que obria el concert, i la del mexicà Juan de Lienas, que tancava la primera part- implicaven un treball polifònic molt meritori per part de la formació.

Per una altra banda, la selecció de Capriles incloïa el peruà Tomás de Torrejón y Velasco, de qui interpretaren Si el alba sonora ; i la divertida Letra a nuestra Señora del Topo, també de Cascante, que era l’únic que repetia. Juan de Araujo, de qui oferiren A recoger pasiones inhumanas amb un Lliteres superb, o Juan de Herrera, Fray Esteban Ponce de León, a més de dos anònims de la mateixa època.

En resum, un concert conceptualment molt interessant i didàctic, dels que desperten curiositats.