Una de les mòmies del Darder de Banyoles no és egípcia: només té 200 anys d'antiguitat

BanyolesUna de les tres mòmies de la col·lecció del Museu Darder de Banyoles no és egípcia sinó que és molt més moderna, té uns 200 anys d'antiguitat. Pertany a un home jove, d'un 1,65 m de llargada i sense signes de mort violenta. L'equip científic que ha dut a terme l'estudi, encapçalat pel doctor forense Narcís Bardalet, ha destacat el treball "meticulós" que el doctor Darder va fer amb aquesta peça, col·locant-li fils i un tub metàl·lic a l'interior per immobilitzar i preservar tots els fragments amb una voluntat pedagògica de mostrar el que era una mòmia egípcia en aquella època. Queden molts interrogants oberts encara, com ara el seu origen i el moment de compra.

"La ciència no decepciona mai", ha assenyalat el director de l'Institut Medicina Legal i Forense de Girona, Narcís Bardalet, quan se li ha preguntat pels resultats obtinguts. Podrien interpretar-se com un gerro d'aigua freda atès que s'ha demostrat que la mòmia és moderna i no pas de fa 3.000 anys però els impulsors de la investigació estan contents amb els resultats, sobretot per la resta de preguntes que encara no tenen resposta i que caldrà seguir investigant en el moment en què trobin el finançament.

Qui era la mòmia? D'on va venir? Quan se la va embalsamar? Aquests són alguns dels interrogants que l'estudi, que s'ha donat a conèixer aquest divendres, no ha pogut tancar. Entre les conclusions a què s'ha arribat després d'un any i mig de proves, és que la mòmia és un home d'edat jove, cuacàsic, que feia 1,65 metres d'alçada i sense símptomes d'haver patit una mort violenta. S'ha utilitzat la resta d'un dit del peu per fer la datació.

L'equip científic, format per experts de diferents disciplines com ara Cirurgia, Antropologia i Biologia, va quedar sorprès per la "minuciositat" amb què el fundador del Museu Darder va embalsamar l'individu. "No m'atreviria a dir la paraula fraudulent però sí que puc dir que el treball que va fer va ser meticulosa i ben feta; momificar el cadàver, desarticular un cos, fer entrar fils ferros per tots cantons i mantenir la seva estabilitat té un mèrit important". Els escàners han permès visualitzar en 3D el tub metàl·lic que el doctor Darder va fer passar per l'interior del cos de la mòmia, tot resseguint la columna vertebral, així com el ganxo metàl·lic al lloc del cap. Costelles, vèrtebres i altres parts més petites estan unides per fils metàl·lics traçats amb destresa, per tal d'evitar el seu moviment.

Un dels fets determinants que va servir per descartar que fos una mòmia egípcia va ser que no es veia cap lesió a l'os etmoides del nas per on antigament es treia el cervell amb un ganxo. En aquest cas, es va veure que les vísceres s'havien extret per l'os anomenat magnum, que connecta el cap amb la columna vertebral.

De l'estudi es desprèn també que es van manipular les extremitats -braços i cames- per facilitar el seu transport i fer-la assemblar més a una mòmia egípcia tot allargant-la. Els experts no hi veuen mala fe, sinó que el doctor Darder ho hauria fet amb ànim divulgatiu. A principis del segle XX les mòmies egípcies i la seva cultura despertava un gran interès entre la població i encara se'n sabia molt poc.

La mòmia arriba el 1916 a Banyoles però no se sap d'on

Seguir el rastre de la peça no ha estat fàcil. Se sap que va arribar a Banyoles l'any 1916 però es desconeix quan va ser adquirida i d'on. S'ha trobat un document del 1887-1888 on es diu que el doctor Darder va oferir tres mòmies a un museu de Barcelona, que no van ser acceptades.

Un cop arribada a Banyoles, es va exposar al Museu Darder fins l'any 2000 i des de llavors que ha quedat al magatzem. L'any 1984 es va fer un estudi radiològic que va permetre descobrir els fils metàl·lics per poder ser exposada. El 2009 es va restaurar des del Servei de Restauració de Béns i Immobles de la Generalitat.

Més recursos per seguir investigant

Els experts assenyalen que queda molt per investigar encara però que tot dependrà de si hi ha nous recursos. Aquest estudi s'ha fet de forma desinteressada pel mateix equip científic i caldria tenir més diners per continuar endavant. Entre els possibles estudis, hi ha per exemple l'anàlisi de les mostres d'ADN extretes, la tipologia de les venes que cobreixen la mòmia o l'anàlisi de l'interior del cos, així com la recerca de restes vegetals que podrien situar l'indret on va passar els últims temps. També es podria fer una reconstrucció facial i exposar tots els resultats en una mostra. Aquesta última opció no es descarta des del mateix museu però de moment volen esperar a tenir més dades.

Des de l'Ajuntament de Banyoles, a través del regidor de Cultura, Jordi Bosch, s'ha agraït la feina feta perquè aporta més llum a una peça que era molt desconeguda. Qui també s'ha felicitat pels resultats ha estat el grup d'aficionats a la història procedents de Pals, que es van posar en contacte amb Bardalet per explicar-li l'existència de la mòmia que en aquell moment estava als magatzems.

El Museu Darder té dues mòmies més en el seu fons, que són autèntiques. Una és peruana i està exposada de forma permanent i una altra, presumptament mexicana, es va saber que era peruana també i està essent estudiada per un equip d'experts a Madrid.