ART

Damien Hirst escandalitza Qatar amb una sèrie de fetus gegants

La sèrie culmina amb la representació d'un nadó de 14 metres, el primer nu al Pròxim Orient

L'obra de Damien Hirst torna a aixecar polseguera, aquesta vegada en un territori tan sensible amb les imatges com és Qatar: les 14 escultures de fetus de bronze de grans dimensions que formen la sèrie 'El viatge meravellós', ubicada a l'exterior de l'hospital Sidra, a Doha, han sigut rebudes amb rebuig, tal com ja va passar fa cinc anys amb els sectors religiosos més conservadors. Aleshores van ser tapades amb l'argument oficial que podrien patir desperfectes durant les obres del centre mèdic. Han tornat a la llum coincidint amb l'obertura de l'hospital, i els ànims tornen a estar encesos com aleshores. L'última escultura de la sèrie és una criatura acabada de néixer, de 14 metres d'alçada, però culturalment està considerat, com diu el mateix Hirst, "el primer nu" del Pròxim Orient.

Tot i així, Qatar ha esdevingut un dels compradors més importats d'art contemporani occidental dels últims anys. La família reial de Qatar posseeix peces de grans artistes com Andy Warhol, Mark Rothko, Francis Bacon i el mateix Damiel Hirst. La sèrie 'El viatge meravellós' va costar 15,5 milions d'euros, sense comptar els honoraris de l'artista.

L'hospital maternal de Sidra ha costat 8.000 milions de dòlars. Hirst ja va defensar la seva obra, que pesa 216 tones, quan la va presentar el 2013: "Imagino que les diferències culturals són una mica complicades. A Anglaterra no hauria suposat cap problema veure un bebè nu, tampoc l'embrió, l'òvul o l'esperma", va explicar aleshores Hirst a la premsa local. 

Malgrat la polèmica, l'especialista d'art de la Fundació Qatar Layla Ibrahim Bacha va posar de relleu que les obres de Hirst reflecteixen molt bé la missió de l'equipament, "tenir cura de la salut de les dones i els infants", i valora la polèmica positivament: "No esperem que agradin a tothom, ni que les entenguin. Aquest és el motiu pel qual hi són, per generar debat".

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF