LITERATURA

Damià Huguet, de Campos al ‘corral mediterrani’

AdiA ha publicat ‘Tenc set de tu i bec ginebra’ i anuncia antologia del poeta

“Ets amic de la senzilla imatge que tant estima Truffaut, /per això hauràs de travelar primer amb els homes / i després escarrufar-te de tu mateix, com una flor./ Però millor seria que et quedassis a ca teva simplificant versos, / o sucant ginebres angleses, tant se val, si no fos que, /com que ets dur i mal de coure, diumenge hauràs de jugar / a la dreta, que l’extrem no entri dins l’àrea. Et convé. / Tu no ets dels qui se vinclen ni s’espanten./ Ho endamianes tot i et fotran. Ja ho veuràs, et fotran, / encara que tu te’n fotis de la història i la gramàtica /que manegen els de la teva edat. Ets caparrut, però t’estim. / Encara que, ben mirat i en vernacle de poble, / no m’explic com un al·lot com tu, tan rialler i tan de cama forta, / vol dur el nom de Damià Huguet com si t’haguessin batejat. / O no saps que la llei civil és tan necessària com / un glop de vinagre a qui ha vist morir de vida un amic? / No cerquis cap explicació al mal que ja has sofert: era necessari, / talment com t’era necessari estimar abans d’ésser estimat”.

Aquests versos fan part del poema ‘Teorema/2’ amb què comença Home de primera mà, llibre iniciàtic de Damià Huguet, publicat el 1972. Amb aquest poema comença també Tenc set de tu i bec ginebra, que ha presentat l’editorial AdiA aquesta setmana i que recull, a més, els dos següents llibres de l’escriptor de Campos: Cinc minuts amb tu i Carn de vas. De fet, la presentació de dijous del Tenc set de tu i bec ginebra es va convertir en bona mesura en un emotiu homenatge a Magdalena Ballester, que va morir el mes de març passat, la dona de Damià Huguet a qui va escriure el Cinc minuts amb tu. Així, aquest 2019 ens porta l’ocasió de passar moltes estones amb Huguet, perquè, com anunciava l’editor Pau Vadell, cap al mes de maig AdiA publicarà antologia del poeta campaner.

El redol i el món

Damià Huguet (Campos, 1946-1996), des dels primers versos, ja definia quin era el seu món: “Estava profundament arrelat al seu entorn més proper, però alhora tenia una curiositat immensa per les avantguardes i l’experimentació. El mateix vers ‘tenc set de tu i bec ginebra’ ho reflecteix. Era d’una vitalitat desbordant: el futbol, la beguda, el tabac que fumava sense aturar, però també el cine, la pintura i la literatura són als seus versos com eren a la seva vida”, afirma Joan Mas i Vives, una de les primeres persones que donà a conéixer i lloà l’obra d’Huguet fora de l’illa.

“Damià Huguet converteix Campos en un mite literari, un mite sobre aquella vida elemental, d’al·lots que van descalços pels carrers polsosos, que es barallen a pedrades, però que també, en el seu cas, és una vida que creix fascinada pel món conegut a través de la pantalla del cinema”, diu Damià Pons, amic d’Huguet i gran valedor de la seva obra.

És en aquest sentit que en els tres llibres de poemes que s’inclouen a Tenc set de tu i bec ginebra, Huguet ja defineix el camí poètic que recorreria posteriorment. “Partia d’una voluntat de prioritzar el treball del llenguatge poètic i de sortir del formulari del realisme històric predominant”, observa Damià Pons. I s’encaminava al reconeixement del que el mateix Huguet, al pròleg d’una de les seves darreres obres, Vols des d’Orly, definia com “el corral mediterrani”. Un corral, en tot cas, molt més ample, perquè com escrivia Sebastià Alzamora al pròleg de la Poesia completa de Damià Huguet (publicada per Perifèrics el 2008), la del poeta és “una cosmovisió en què no hi ha contradicció entre Campos i París; entre la imatge del pagès que pren cassalla al tasser de la taverna i la de Godard prenent cafè mentre resol una escena especialment sofisticada en companyia de Jean-Paul Belmondo”.

Ni tan maleït ni tan silenciat

En aquests dies de presentacions, s’ha discutit força si Damià Huguet va ser un poeta maleït i silenciat, com es diu a la solapa del llibre editat. Els experts en la seva obra no ho veuen així. “Fora de Mallorca, era present en la mesura que ho eren els poetes illencs de la seva generació. La poesia és una activitat d’àmbit reduït”, diu Joan Mas i Vives. “S’ha de tenir en compte que la prioritat literària d’aquells moments no passava per poesia, sinó per la narrativa. A més, Huguet anava a lloure, a diferència de la generació de poetes catalans més culturalistes, acadèmicament molt formats i que cercaven la sofisticació de l’ofici literari. Era difícil que Huguet encaixàs en la poesia dominant a Barcelona. Ara és una altra cosa”, observa el professor Damià Pons.

Els versos més vitalistes

Tenc set de tu i bec ginebra, a dir dels experts en Damià Huguet, recull els seus versos més vitalistes. Amb l’aplec d’ Home de primera mà (1972), Cinc minuts amb tu (1973) i Carn de vas (1976), tenim “tres llibres en què tastam la paraula neta i jove de l’autor i la veim créixer i refermar-se”, escriu Carme Castells, directora de Mallorca Literària, a l’epíleg d’un llibre, d’unes obres que comencen i acaben a Campos i que recorren la Nouvelle Vague, també el neorealisme italià, la música dels Beatles i de Bach, la pintura de Picasso i Tàpies i l’amor per na Magdalena.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF