29/06/2011

Culpable per dur ulleres

2 min

En una ocasió, parlant de l'holocaust, un amic d'origen jueu em va comentar que Hitler havia assassinat sis milions de jueus, més de mig milió de gitanos i sis ciclistes. Òbviament, si queies en la trampa de preguntar pels ciclistes és que donaves per descomptat que hi devia haver alguna raó per matar jueus o gitanos. Dilluns em va passar el mateix en escoltar la notícia que els khmers rojos de Pol Pot assassinaven sense pietat els que, com jo, duien ulleres. Tampoc hi ha cap diferència de fons entre el fet que un govern es dediqui a matar gent que porta ulleres o a matar gent en funció de qualsevol altra mena de classificació arbitrària, encara que ens pugui semblar que no ho és. I si ens ho sembla, malament. Però no vaig poder evitar de pensar: i per què la gent que porta ulleres? Sembla ser que en la construcció mental d'aquests individus les ulleres eren -com parlar idiomes estrangers- un signe de cultura i d'educació burgesa, de riquesa i, finalment, de contrarevolució, com se suposa que ho era el barret durant la Segona República, que va ser radicalment substituït per la gorra.

Aquestes classificacions dels humans estan força arrelades. Quan era petit, el primer de la classe duia ulleres. I a mi les ulleres em van fer renunciar al futbol i a les baralles de pati i decantar-me per distraccions més intel·lectuals. Els fabricants d'ulleres han hagut de lluitar tota la vida contra aquesta manera de veure les coses que els cànons estètics estableixen: els guapos i les guapes de les pel·lícules no duen ulleres. Només en duen les bibliotecàries i els lletjos, com Woody Allen o com Superman quan es disfressa de Clark Kent. Llegeixo a la xarxa que, segons diversos estudis, els nens consideren més honestos i intel·ligents els companys que duen ulleres. I que la gent amb ulleres troba feina amb més facilitat.

Les ulleres, encara tenen alguna cosa a veure amb la cultura? Repasso els consellers de Cultura de la Generalitat postfranquista i descobreixo que tots duen ulleres (Max Cahner, Joan Rigol, Joaquim Ferrer, Joan Guitart, Jordi Vilajoana, Caterina Mieras i Ferran Mascarell), llevat de Joan Maria Pujals, a qui només recordo per la seva poc afortunada baralla amb Josep Maria Flotats. Però tot canvia. Ara, suposo que per passar per honestos, els quatre processats de Cambodja duen ulleres.

stats