LITERATURA

“Creiem que l’amor ens curarà de la intempèrie”

Isaac Rosa publica ‘Feliz final’, una novel·la sobre el fracàs de la convivència en parella

Feliz final, la nova novel·la d’Isaac Rosa, és una dissecció de la història d’amor entre l’Antonio i l’Ángela començant per la ruptura de la parella poc després de fer 40 anys i anant cap enrere. “Vaig voler començar pel desenllaç, que implica la mudança i la redefinició de la vida, perquè a partir d’aquí tots dos personatges poden explicar a l’altre, en primera persona, com ha sigut el seu passat comú. Explicar una història d’amor des del fracàs és com obrir una fossa i anar excavant fins a arribar a l’origen -diu l’autor sevillà-. Hi ha poca ficció sobre la convivència, i és en aquesta terra mitjana, que es troba entre l’enamorament i la ruptura, on l’amor es va desgastant i erosionant”. En una de les presentacions del llibre, que ha publicat Seix Barral -igual que les novel·les prèvies de Rosa, entre les quals hi ha El país del miedo (2008) i La habitación oscura (2013)- l’editora i assagista Carolina del Olmo assegurava que Feliz final tractava sobretot de “la institucionalització de l’amor”. “Hi estic totalment d’acord -afirma Rosa-. En aquest sentit, el fet de tenir fills és fonamental, en aquesta institucionalització, perquè una separació amb fills és molt diferent, implica el dolor de la parella però també el dels fills”.

Les dues veus narratives, que van construint el relat en capítols successius per donar les dues versions d’una mateixa peripècia comuna, simbolitzen la classe mitjana espanyola actual. Ella és professora i ell periodista: “La precarietat laboral i l’absència d’expectatives són dos elements que influeixen en el desenvolupament de la relació -diu Rosa-. L’amor en temps de lloguer i atur té les seves particularitats”. D’aquesta manera, malestar amorós i malestar social s’entrelliguen. “La feina, les condicions de vida i la precarietat influeixen en la nostra configuració com a persones -explica-. El capitalisme és un sistema cultural que ens converteix en persones més ansioses, insatisfetes, decebudes i nostàlgiques”.

Des del paràgraf inicial de Feliz final el lector sap que la relació entre l’Ángela i l’Antonio ha acabat malament, però aprofundint en els seus punts de vista -i coneixent els detalls de les seves misèries i peti tes traïcions, entre les quals hi ha la infidelitat- aprendrà a comprendre els motius que conduïen aquella relació al naufragi. “Jo no crec que aquest llibre sigui desolador ni trist -assegura Isaac Rosa-. Encara que el temps m’empenyi cap al pessimisme, m’obligo a ser optimista. Crec que un amor bo existeix, basat en la certesa, la seguretat i el compromís”.

Un optimisme obligat

Rosa considera que l’amor romàntic “ens ha mal educat sentimentalment”: “Per culpa del cinema i la literatura creiem que l’amor comença de forma èpica i acaba en tragèdia -afegeix-. La societat de consum ens promet intensitat en tot, també en l’amor”. Quan l’ambició professional i les expectatives de progressar s’esmicolen una vegada i una l’altra, els ciutadans només poden aspirar a una vida afectiva plena: “Creiem que l’amor ens curarà de la intempèrie on vivim -diu-. Ho fiem tot a l’estimació dels altres cap a nosaltres. Per això a l’hora de la ruptura ens sentim profundament devaluats”. Fins que la paradoxa de l’amor no sigui superada -“no hi creiem i alhora és l’únic que ens pot salvar”- la infelicitat continuarà sent el pa de cada dia de la majoria de vides.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF