Costa Gavras ventila els draps bruts de la banca a 'El capital'
Un dels cineastes polítics més importants d'Europa passa comptes amb el món financer. A partir de la història d'un banquer corromput pel poder, Costa Gavras fa a El capital una sàtira despietada.
BARCELONA.El seu nom s'associa inevitablement al cinema polític més combatiu de finals dels 60 i els 70, a títols com Z , Estat de setge i Desaparegut . La filmografia de Costa Gavras encarna una idea, potser avui no gaire en voga, del cinema com a eina de transformació social, de conscienciació del públic davant d'una realitat injusta. A El capital , que avui arriba a les cartelleres, el director explora "com els diners i el poder canvien l'ètica de les persones". "Vivim una nova guerra mundial", explica el cineasta, que no enfronta països ni vessa sang, però on hi ha les "mateixes víctimes" que en les guerres convencionals.
Seguint el consell del seu amic i col·laborador habitual Jorge Semprún, que va morir poc abans d'engegar un nou projecte amb ell, Costa Gavras renuncia a oferir una visió de conjunt del capitalisme i el focalitza en un personatge, Marc Tourneuil, un tauró de les finances al capdavant d'un dels bancs més importants d'Europa. El punt de partida d' El capital és la novel·la homònima de Stéphane Osmont, un trotskista convertit en economista d'èxit que un bon dia es va atipar del món financer i va escriure el llibre. "Com Osmont, la majoria de banquers que he conegut són gent molt educada i intel·ligent, amb cultura i consciència", revela Costa Gavras. "Però viuen en una torre de marfil feta de restaurants de luxe i festes al Louvre des d'on les víctimes només són números".
Segons Costa Gavras, la clau per comprendre la psicologia d'aquests personatges és l'anhel de poder. "Esclar que els agraden els diners, però no ho són tot per a ells -argumenta el director-. Tenir un avió preparat a la pista per si tot d'una vols anar a Tòquio, acomiadar en un segon milers de persones, etc., aquest tipus de poder proporciona un plaer quasi sexual". Però el poder no s'exerceix amb absoluta llibertat. "Han de tenir contents els grans inversors. Si no ho fan, van al carrer", revela.
Una tragèdia insuportable
El capital descriu els esforços de Tourneil per consolidar la seva posició al banc que presideix i evitar que sigui absorbit per un fons d'inversió nord-americà i reflecteix la borratxera de poder que poc després desembocaria en l'actual crisi financera. Però lluny de la solemnitat habitual del cinema de denúncia, Costa Gavras aplica a la història un refrescant to entre la intriga i la sàtira. "Era necessari agafar distància amb els fets -diu-, perquè tot plegat és una tragèdia insuportable".
Al film, Tourneil és pressionat pels accionistes per cometre un delicte i la seva dona li pregunta per què no els denuncia. Ell la mira amb els ulls oberts, sorprès. "Denunciar? Això no es fa a la banca", li respon. Aquí, el públic del Festival de Sant Sebastià va esclafir en una gran rialla, una reacció que el director no havia previst. "Jo no volia fer una pel·lícula còmica", confessa desconcertat. Cap dels banquers que han vist el film li ha dit que hi hagi falsedat en el que descriu. "Només em van comentar que l'avió que hi apareix no podria volar de París a Tòquio sense fer escala", diu.
