Corrupció, dimonis i matances

PalmaDimonis, pagesos, camps de golf, Joan March, caparrots, George Sand, ametlers florits, l’Albufera, espinagades, més dimonis, porcs negres, taronges de Sóller, Robert Graves, ensaïmades, l’Oktoberfest, matances, l’arxiduc Lluís Salvador, gentrificació, llesques i més llesques de pa amb oli, botelles de palo Túnel, agents de la propietat immobiliària, botifarrons i violents foners: tots aquests elements i molts més tenen cabuda en Un infern a Mallorca, el nou còmic perpetrat per Xisco Fuster -als guions- i Toni Planissi -a les il·lustracions i als guions-, recentment publicat per l’independent mallorquina Edicions del Despropòsit.

Es tracta de la segona i darrera entrega d’ Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí (Edicions del Despropòsit, 2014), a la qual començaren a desplegar la seva particular visió d’aquesta illa. Si el projecte se subtitula La decadència de l’Imperi mallorquí és a causa d’allò que Fuster i Planissi perceben en el seu entorn. “Anam cap avall”, explica Toni Planissi, “no només pels casos de corrupció material, sinó també en allò que pertoca a l’àmbit espiritual; s’han perdut molts valors. La gent perd sensibilitat: aquí resta la vertadera decadència, aquesta és la Mallorca que s’enfonsa”.

El poder de l’humor

L’obra reflecteix sense compassió i amb molt d’humor l’esperit mallorquí i les circumstàncies responsables de l’actual realitat que vivim i percebem dia a dia. Les seves vinyetes estan saturades de símbols, imatges i diàlegs que evidencien alhora que diverteixen.

Planissi explica que “els mallorquins reim de la nostra manera de parlar; això ja és graciós”. El registre lingüístic triat inclou moltíssimes expressions típiques, refranys i dites del temps dels avis dels que ara som vius. Només els guions contenen un autèntic estudi d’investigació; per fer-ho possible, han tingut l’assessorament lingüístic de Laia Pubill i han disposat de les gloses de Maria Adrover Sansó.

La perspectiva

Pel que fa al punt de vista adoptat, malgrat se sàpiga cert que l’adopció d’una visió objectiva és una empresa utòpica, inassumible, els autors afirmen amb el seu semblant més seriós que la seva veu no està present, que només han reproduït el que capta la seva mirada, que no tenen control sobre els seus personatges, que no tenen la capacitat de dirigir-los. D’entre tots aquests personatges que han cobrat vida pròpia, els responsables d’ Un infern a Mallorca destaquen l’aterridor dimoni de Manacor, veritable encarnació de tots els mals, de totes les debilitats humanes.

El còmic, a més d’augmentar el nostre patrimoni escrit, contribueix a tenir una actitut crítica que col·loca els mateixos mallorquins en el punt de mira, alhora que no s’oblida que l’humor, encara que no solucioni els problemes, ajuda a alleugerir el pes de l’ànima que els suporta.

El llibre es presentà dijous passat a la llibreria palmesana Drac Màgic, entre argot rural, botifarrons i herbes mesclades.