MEMÒRIA HISTÒRICA

Contra el feixisme, que “sembla que no s’acaba”

Es commemora el 80è aniversari de l’adeu a les Brigades Internacionals

Ara és un pati de l’alberg juvenil Jaume I a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), però fa 80 anys era un hospital de sang de la Guerra Civil. En aquells moments, en plena contesa, es van acomiadar amb tots els honors més de 2.000 brigadistes internacionals que havien defensat la república espanyola contra el feixisme. Guarnit amb els mateixos lemes, com ara “ Camaradas internacionales, el mayor homenaje que os ofreceremos será nuestra victoria”, l’espai ha acollit, coincidint amb l’efemèride del 25 d’octubre, un acte commemoratiu amb un centenar de familiars i persones vinculades als brigadistes internacionals, dels quals només queden tres supervivents a tot el món.

Antonia Zigiotti s’eixugava les llàgrimes amb una bandera tricolor envoltant-li les espatlles, asseguda en un lateral, mentre parlava la consellera de Justícia, Ester Capella, i exhortava a “no defallir a l’hora de reapropiar-nos del nostre passat” en un context que ha creat “un record edulcorat del feixisme”.

Zigiotti forma part de la delegació del batalló italià Garibaldi perquè tem l’oblit. “Els joves no saben res de tot allò per culpa nostra i la prova és com puja l’extrema dreta arreu d’Europa”, exclama en un italià que no requereix intèrpret. I conclou, eixugant-se els ulls amb determinació: “És terrible, és fruit d’una ignorància deliberada per ocultar la història”. El president de l’Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna, Italo Poma, fill d’un brigadista, també posa l’accent en la joventut. “El món mai havia vist res de semblant”, afirma amb orgull. Les dades que se citen a l’acte són les de 40.000 voluntaris internacionals allistats a les Brigades (un 80%, de procedència obrera) amb una mitjana d’edat d’entre 25 i 28 anys i amb 9.000 morts com a mínim. “Puc sentir el seu esperit aquí, en aquest alberg de joventut que els va acomiadar. El meu pare deia que aquell va ser un dia alegre, en què van tenir la possibilitat rara, extraordinària en la vida d’un home, de formar part de la solidaritat política”, va dir en un discurs tan emotiu que tampoc no calia traduir.

A Lluís Martí Bielsa, responsable polític de les Joventuts Socialistes Unificades en el 32è grup de la Guàrdia d’Assalt, assegut en una cadira de rodes, tampoc no li cal dir gairebé res. Amb els ulls ja parla i es deixa fotografiar perquè toca, per mantenir una mica més a resguard el record de tot aquell valor i patiment contra un feixisme que “sembla que no s’acabi mai”, assegura. Antonia Jover, filla del militant del PSUC Antoni Jover, ha assistit en aquest homenatge com en tots els que es fan de memòria històrica. És de la junta de l’associació Amical de Mauthausen i reivindica que “cal ser-hi per mantenir la memòria viva”. Un home gran, al seu costat, assenteix amb el cap. La seva samarreta blanca contrasta amb els seus cabells grisos. Diu: “No passaran”.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF