El Consell de Mallorca restaura un conjunt etnològic del segle XIX a Pol·lèntia

Al voltant de la ciutat romana de Pol·lèntia trobam un seguit de finques que foren adquirides pel Consell de Mallorca i que se situen dins l’àrea de protecció BIC que és la ciutat. En una d’aquestes finques anomenada de l’Hort d’en Copido, s’hi ha duit a terme durant deu mesos en els darrers dos anys la restauració d’un conjunt etnològic format per una sínia, un aqüeducte que conduïa l’aigua que s’extreia de la sínia fins a un safareig de grans dimensions, una caseta d’estris agrícoles que incorpora una menjadora i un corralet o soll. Aina Serrano, coordinadora de la Unitat de Patrimoni Historicoindustrial del CIM, comenta que és difícil datar el conjunt ja que no hi ha documentació respecte d’aquest tema. “Estic convençuda que estam parlant de final del segle XIX o de principi del XX. No n’hem trobat documentació perquè tot això no deixa restes, però en aquest cas hem tingut la sort que es conserven els dibuixos dels primers arqueòlegs que varen començar a excavar a Pol·lèntia i alguns d’ells ja ens dibuixen la sínia”.

La restauració ha costat fins ara uns 8.000 euros, ja que s’ha intentat aprofitar tot el material possible dels voltants i la feina s’ha duit a terme amb la brigada del Consell de Mallorca, formada per vuit picapedrers i deu fusters i ferrers, especialitzats en aquests tipus de construccions i d’enginys.

Materials i tècniques

El material que s’ha hagut d’adquirir per reconstruir els elements desapareguts és tan fidel com ha estat possible als materials originals. “Per exemple, ens faltaven les peces del coll de la sínia i hem utilitzat la pedra que més s’assembla a la que hi havia però que avui es pugui trobar al mercat i s’ha usat marès de Galdent de Llucmajor. Per abeurar les peces no s’ha usat calç sinó ciment natural, ja que la calç forja molt a poc a poc i, des de final del segle XIX que apareix el ciment natural, moltes de les coses s’hi fan. El que no hem posat és ni Portland ni ciment blanc, estam parlant de calç hidràulica mallorquina”, comenta Serrano.

Així mateix, les tècniques que s’hi han emprat també han estat si no les mateixes, les que més s’assemblen a les utilitzades a l’època. La pedra en sec per a la construcció dels murs, la teula seca i l’encanyissada per les cobertes, a més de les aplicacions i les maneres de tractar els materials. “Ho aplicarem de la mateixa manera que ho varen aplicar els que ho varen fer, perquè no només és la composició del morter sinó també l’aplicació. Malgrat això, hi ha una cosa que no es pot aconseguir, que és l’efecte del pas del temps; per tant, hi ha una diferenciació entre un referit i un altre. El nostre criteri és únicament restaurar i refer el que està malament, no el que està en bones condicions”.

La sínia

La maquinària per extreure aigua de la sínia, actualment en procés de construcció, és un dels elements de valor del conjunt. Es trata d’una sínia de cadufos, la tipologia més antiga, que per fer-la funcionar es necessita la força motor d’un animal, un mul o una somera. Per construir-la s’utilitzaran fustes d’ametller, d’alzina i d’ullastre en funció de cada element i la idoneïtat del material. Per exemple, l’ametller és una fusta que aguanta molt bé l’aigua; per tant, s’hi faran els elements que toquen aigua. Els cadufos es realitzen amb fang. “Abans de fer tot això ens vàrem passejar per totes les sínies d’Alcúdia. Molt poques conserven la maquinària, però n’hi ha una que la conserva tota i que, a més, és d’aquesta tipologia, la més antiga. I a partir d’aquesta reconstruirem”.

Un dels fets que es duen a terme amb el pas del temps és la reutilització de materials de construcció, i la història de l’art n’està plena d’exemples. En el cas de Pol·lèntia, també es dona aquest fet i és per aquest motiu que l’equip de Patrimoni Historicoindustrial compta amb la presència d’un arqueòleg. “Qui et diu que no s’hagués reaprofitat algun capitell d’alguna columna de la ciutat romana? Perquè tota aquesta pedra s’ha anat reaprofitant al llarg de la història. El concepte que nosaltres tenim de patrimoni és molt recent, començam a parlar d’excavacions arqueològiques al segle XIX”, comenta Serrano.

De fet, durant les excavacions a la sínia es varen trobar restes humanes davall la mota, tres cossos perfectament col·locats i, tot i que els informes arqueològics no estan encara finalitzats, la coordinadora comenta les seves deduccions. “M’estranya molt trobar restes humanes a prop d’un pou. Una de les deduccions que em va fer un arqueòleg és que això era una de les sortides de la ciutat de Pol·lèntia i era normal enterrar a les sortides de les ciutats”.

Finalitat

La finalitat de la restauració del conjunt és que sigui un altre dels espais visitables de Pol·lèntia per a escolars i per a públic adult, a més de l’aplicació de la tècnica i els materials tradicionals de manera completa a una restauració. “Amb el conjunt podem veure com era la vida social de la Mallorca abans de la dècada de 1960, que era aquesta. Tu tenies l’hort, perquè si hi ha aigua vol dir que hi havia hort. Després tenies el porc i l’engreixaves per fer la matança. És un conjunt senzill que es dona a tota la ruralia de Mallorca, si bé no igual, amb les mateixes característiques”.

Altres dels projectes en els quals treballa actualment aquest departament són la restauració dels molins hidràulics de Galatzó, de la tafona de Conques a Puigpunyent, d’una batedora de principi de segle de l’Ajuntament de Manacor i, a més, estan preparant un manual de bones pràctiques aplicades a l’arquitectura tradicional, un inventari sobre el patrimoni ferroviari immoble i moble de Mallorca, a més de l’organització del proper Congrés Internacional de Molinologia, que es durà a terme a l’illa el mes d’octubre.