De l'expressió exterior de la consciència i el respecte que ens ha de merèixer tracta aquesta conferència de Martha C. Nussbaum, catedràtica de dret i ètica de la Universitat de Chicago i una de les pensadores més destacades en el camp de les ciències socials.
Per a ella, la consciència és una facultat dels humans que els porta a buscar el fonament ètic de la vida i el seu significat últim i que, fins i tot quan s'equivoca, és la principal font de la nostra dignitat, per la qual cosa mereix el respecte dels individus i també de les lleis i de les institucions.
Ja el 1644, Roger Williams va establir que la imposició de qualsevol religió oficial a l'estat s'entendria com una "violació de l'ànima", i aquesta idea va acabar reflectida a la Constitució americana quan es prohibí que s'adoptés cap religió oficial o es prohibís practicar-la lliurement. Tot això naturalment ha estat sobre el paper, perquè als Estats Units hi ha hagut diversos intents institucionalitzadors. Al segle XVI a Massachusetts els puritans empresonaven els que tenien creences diferents, i al segle XX de vegades es colpejava els escolars catòlics que no volien recitar la versió protestant dels manaments; i també els mormons i els testimonis de Jehovà havien estat víctimes d'agressions.
Avui en dia un dels temes que més polèmica i hipocresia han aixecat té a veure amb les normes d'indumentària vigents: concretament el burca. Aprofitant que la correcció política feminista ho considera un agressió a la dignitat de la dona -i curiosament ho és tapar-se, però no destapar-se-, s'ha utilitzat l'ús d'aquesta peça de vestir per reblar una mica més la creuada antiislàmica que tant agrada a les dretes i esquerres d'aquest país. La postura de Nussbaum és exemplar: "Sancionar algú per seguir els dictats de la seva consciència en assumptes que no impliquen cap perill per a la pau o la seguretat és una agressió que nega la igualtat entre tots els ciutadans". Aquesta i altres lliçons de saviesa i ètica recomanen la lectura d'aquestes pàgines breus i lúcides.
