Publicitat
Publicitat

Compromís reclama 52 obres dipositades a Barbastre "vist el precedent de Sixena"

Els béns van sortir del convent de les caputxines de Castelló de la Plana per ser dipositades al monestir de Barbastre "amb la passivitat còmplice del llavors govern local i autonòmic del PP"

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat una nova bateria de preguntes dirigides al govern espanyol per demanar explicacions per les gestions realitzades i quines pensa emprendre amb relació als 52 béns culturals que l'any 2012 van sortir del convent de les caputxines de Castelló de la Plana per ser dipositades al monestir de Barbastre, "vist el precedent de Sixena i per poder traçar paral·lelismes".

A través d'una nota de premsa, Mulet remarca que la sortida es va produir "amb la passivitat còmplice del llavors govern local i autonòmic del PP, i no es va impedir a l'ordre treure pintures, escultures i béns mobles de segles d'antiguitat que haurien estat sufragats pels castellonencs, i deixar-los a recapte de l'orde a Barbastre".

El senador afegeix que l'orde va acabar llogant per un preu de 3.000 euros al mes una desena de llenços de Zurbarán, i tres obres més del patrimoni historicoartístic que pertanyien a l'antic convent, per ser exposades al Museu de Belles Arts de Castelló. "No solament va espoliar la ciutat dels seus béns, sinó que dels pocs que va deixar, en va fer bon negoci a costa de l'erari públic”, ha lamentat. Mulet ha recordat que únicament es va poder quantificar que es van treure més d'un centenar d'obres del convent abans de l'abandonament d'aquesta orde i que una cinquantena es van dipositar en altres llocs de la demarcació, sense saber on. També critica que no existeix cap catàleg ni inventari que en permeti saber el valor, l'estat de conservació i l'origen. "Estem parlant de béns culturals de tots els castellonencs, i el PP ha callat i ha permès el saqueig; aquestes obres no poden ser atribuïdes a propietat de l'orde, sinó que en la seva majoria són objecte de donacions econòmiques o materials dels creients de la ciutat”, ha indicat.

Els 'papers de Salamanca' valencians i la Dama d'Elx

Mulet ha recordat altres casos, com la persistència dels 'papers de Salamanca', sobre els quals Compromís ha presentat una moció pendent de debat al Senat. Sobre aquest cas, recorda que "almenys vuit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l'Arxiu de Salamanca". Segons la coalició, aquesta documentació "va servir en molts casos per condemnar a mort milers de persones o reprimir-les brutalment, i que, a dia d'avui, la documentació referent a ajuntaments, pobles, entitats i institucions valencians continuen segrestats, al contrari del que ha passat amb uns altres que han pogut aconseguir-ho, i que continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris. Tant de bo el PP faci d'aquest cas també una croada per retornar el material als seus legítims propietaris". "Podríem parlar del cas de les caputxines, dels 'papers de Salamanca', dels papers de defensa trets pel govern de Zapatero de Castelló, de la Dama d’Elx i de tant i tant de patrimoni històric artístic tret il·legalment del nostre territori, i de com mai hem vist la més mínima intenció per part del PP per reclamar-la", ha afegit Mulet.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF