Comença el Festival de Sitges, el bufet lliure del terror

SitgesEls fans del cinema de gènere ja es poden anar descordant el cinturó. Des d’aquest dijous i fins al 14 d’octubre, el Festival de Sitges para taula per servir un menú gairebé inabastable de terror, ciència-ficció i animació, un bufet lliure cinèfil per atipar-se de monstres, malsons i fantasies amb 250 pel·lícules i 20 catifes vermelles per les quals desfilaran 108 convidats. Un any després, per celebrar el mig segle, el festival torna a tirar la casa per la finestra amb una programació pantagruèlica.

Inauguració de luxe

‘Suspiria’, ‘remake’ del clàssic de Dario Argento, obrirà el festival

La pel·lícula de terror probablement més esperada de l’any serà l’encarregada d’obrir el festival. Luca Guadagnino, el director, ha cancel·lat la seva visita a Sitges a última hora per malaltia, però Tilda Swinton sí que hi serà per rebre el Gran Premi d’Honor i presentar aquesta relectura política del clàssic de Dario Argento. La cloenda també serà especial: Sitges projectarà la versió restaurada en 4K de 2001. Una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick, que amb motiu dels 50 anys del film és el leitmotiv d’aquesta edició.

El Hollywood del Garraf

Nicolas Cage, Shyalaman i John Carpenter, entre els convidats

El festival porta uns anys en ratxa pel que fa a celebrities. Si l’any passat eren Christopher Walken i Susan Sarandon i l’anterior Max Von Sydow i Rob Zombie, enguany tindrem el rei dels excessos interpretatius, el gran Nicolas Cage, acompanyat d’un film, Mandy, que sembla dissenyat a mida per al públic de Sitges. També rebran el Gran Premi d’Honor el ressuscitat director d’ El sisè sentit, M. Night Shyamalan, que portarà un avançament de l’esperada Glass, el cineasta australià Peter Weir i l’actor Ed Harris, que celebraran els 20 anys del film que els va reunir, El xou de Truman. La Màquina del Temps serà per a l’actor Ron Pearlman, l’etern soci de Del Toro, per al mite blaxploitation Pam Grier i per a l’actriu hongkonguesa Josie Ho. Ara bé, el visitant més sonat del festival serà el mestre del terror John Carpenter, que a més de presentar el remake de La nit de Halloween que ha produït oferirà un concert a l’Auditori Melià interpretant els temes de les seves bandes sonores.

Competició oficial

Les joies de Canes i la millor collita fantàstica de la temporada

La promesa de reduir la secció oficial a menys de 25 títols ha quedat en no res. De fet, la competició ha crescut a 33 títols en què hi cap de tot. Els programadors han caçat algunes de les millors peces del Festival de Canes: la misteriosa Under the silver lake, la incursió de Lars Von Trier en el psychothriller The house that Jack built, el drama criminal de cocció lenta Burning, de Lee Chang-dong, l’orgasme musical i lisèrgic de Gaspar Noé a Climax i una tria arriscada: Lazzaro Felice, el drama amarat de realisme màgic de la italiana Alice Rohrwacher. Tampoc falta l’inevitable revival del cinema dels 80, Summer of ’84, dels experts en reciclatge nostàlgic que ja van crear Turbo boy. ¿I què seria d’un festival sense un film de Netflix en competició? El de Sitges serà El apostol, de Gareth Evans. Més teca: Lords of chaos, reconstrucció de l’al·lucinant història del grup de black metal Mayhem i la distopia indie I think we’re alone now, amb Peter Dinklage i Ellen Fanning com a únics habitants d’un món postapocalíptic. ¿I fora de competició? Apunteu: Believer (policíac coreà hiperestilitzat), Overlord (Segona Guerra Mundial i zombis amb producció d’Abrams), One cut of the dead (comèdia zombi metalingüística), Await further instructions (terror low cost claustrofòbic) i The night comes for us (acció frenètica i coreografies impossibles).

‘Youtubers’ a Sitges!

Wismichu presenta una pel·lícula i El Rubius una sèrie animada

¿El temple del friquisme cinematogràfic i l’univers youtuber són compatibles? Després d’un temps allunyat del focus mediàtic, El Rubius (31,3 milions de seguidors) presentarà al festival Virtual Hero, una sèrie d’animació produïda per Movistar a partir dels còmics homònims que protagonitza el personatge. El seu col·lega Wismichu (7,7 milions de seguidors) és el director de Bocadillo, un llarg que, partint de les dificultats que té el director per menjar fora de casa quan es fa vegetarià, es ven com “una gran aventura plena de drama, romanticisme i acció”.

La collita local

‘Superlópez’, el gran reclam d’una representació estatal esquifida

Per primera vegada en molts anys, la competició no tindrà cap producció catalana ni espanyola, només la coproducció amb Mèxic Animal, d’Armando Bo, guionista d’Iñárritu a Birdman i Biutiful. Fora de competició trobem l’adaptació de la novel·la de Marc Pastor L’any de la plaga, que ha dirigit Carlos Martín Ferrara, i el thriller ambientat en la convulsa Barcelona dels anys 20 La sombra de la ley, de Dani de la Torre. Però el gran atractiu del contingent estatal és l’estrena de Superlópez, l’adaptació al cinema que ha fet Javier Ruiz Caldera del personatge creat per Jan. Sitges és l’escenari perfecte perquè el superheroi del Masnou faci el primer i el públic exclami allò de: “És un ocell? És un avió? No, és... Dani Rovira!”

Animat i documentat

Sitges ofereix la millor animació d’autor i documentals cinèfils

Ja no es fa estrany veure documentals en un festival de cinema fantàstic. La renovada secció de la crítica Seven Chances oferirà Blue velvet revisited, amb material inèdit del rodatge del clàssic de Lynch, i també un retrat del culte que envolta The monster squad, una sèrie B juvenil dels 80 estrenada aquí com La pandilla alucinante. En altres seccions destaca Haunters, dedicat a les atraccions de cases encantades, i Life after Flash, sobre Sam Jones, el protagonista del clàssic kitsch Flash Gordon. Pel que fa a l’animació, el cinema japonès torna a brillar gràcies a l’exquisit retrat de la infància de Mirai i el drama Liz and the blue bird, de la directora d’ A silent voice. També hi ha animació europea ( Dilili à Paris, de Michel Ocelot) i experimental ( Hoffmaniada, inspirat en l’univers d’E.T.A. Hoffman). I remenant per les maratons de matinada trobem una petita joia: Virus tropical, que adapta el còmic homònim de Power Paola.

El director més en forma

‘Dragged across concrete’ és el violent retorn de S. Craig Zahler

S. Craig Zahler porta encadenats dos dels títols que més han triomfat a Sitges últimament: Bone Tomahawk i Brawl in cell block 99. És lògic que el seu nou treball, el thriller Dragged across concrete, amb Vince Vaughn i Mel Gibson fent de policies violents i racistes, sigui un dels més esperats. I alerta amb Puppet master: the littlest Reich, un remake de Joguines assassines amb guió de Zahler ambientat en una convenció de titelles malèfics que cobren vida gràcies a a un conjur.