Cultura 13/05/2011

Colin Vallon Trio, panorames desolats, entre el so i el silenci

Borja Duñó
2 min
Colin Vallon, Patrice Moret i Samuel Rohrer van dialogar amb naturalitat interpretant un repertori, el de l'àlbum per al segell ECM, Rruga (2011), que signen els tres .

El trio del pianista suís Colin Vallon tancava dimarts a la nit la tercera edició del cicle de concerts ECM Barcelona L'Auditori Series amb la presentació del seu primer treball per al prestigiós segell alemany. Rruga (2011) és un disc que li ha valgut l'apel·latiu de "jove promesa", i potser és a causa d'aquesta joventut -el seu nom encara no sona gaire- que la sala 3 de L'Auditori mostrava algunes cadires buides. A més, propostes com la seva no són fàcils i requereixen certa sensibilitat o una especial predisposició d'esperit.

Tot i que en el programa el grup s'anunciava com a Colin Vallon Trio, el disc el signen a parts iguals Colin Vallon (piano), Patrice Moret (contrabaix) i Samuel Rohrer (bateria), per evidenciar una feina més col·laborativa que en esforços conjunts anteriors. En el concert, tot i que Vallon va exercir de líder, es va poder comprovar aquesta integració entre les parts, que dialogaven amb naturalitat. Un llarg silenci va donar pas a Telepathy , tema que es va anar construint de mica en mica, mentre els seus paisatges desolats s'anaven poblant de vida. Va ser l'inici d'un viatge gairebé ininterromput pel repertori de Rruga , en què els tres músics van explorar les múltiples possibilitats tímbriques dels seus instruments a través de la preparació del piano i altres tècniques, com les agulles d'estendre a les cordes del contrabaix.

A mig camí entre el romanticisme de Brad Mehldau i la lliure improvisació d'Agustí Fernández, Vallon va dibuixar panorames molt centreeuropeus, poc optimistes, amb l'única excepció de la dansa hongaresa que va interpretar cap al final del concert. La major part del repertori estava format per mantres de motius minimalistes, que creixien quan les mans de Vallon s'omplien d'acords, i que encaixaven a la perfecció amb la filosofia d'ECM, un segell que transita per la frontera entre el so i el silenci.

stats