MÚSICA

Christoph Prégardien ofereix una lliçó de sensibilitat

Crítica del tenor a la Schubertíada de Vilabertran

Christoph Prégardien  | SCHUBERTÍADA

31 D’AGOST

La confecció del programa d’un Liederabend diu molt sobre el criteri i la sensibilitat dels artistes implicats. En el seu retorn a la Schubertíada de Vilabertran, Christoph Prégardien, ben agombolat pel piano de Julius Drake, va donar una veritable lliçó sobre com oferir una proposta estimulant i intel·ligent. La primera part estava centrada en els lieder que Schubert va compondre entre el 1825 i el 1826 a partir de poemes d’Ernst Schulze, els quals, si bé no constitueixen un cicle, sí que ofereixen un concentrat mostrari d’alguns dels temes recurrents de la sensibilitat romàntica: el desengany amorós, la solitud, el vagareig per una natura que fa d’eco amplificador de les emocions del caminant. Dues cavalcades furioses, que Drake va abordar amb un excés d’èmfasi que diluïa algunes figures rítmiques i desequilibrava la relació amb la veu, van emmarcar un recorregut anímic que Prégardien va abordar amb el seu estil inconfusible: contingut, elegant, sense artificis expressius, deixant que text i música arribin a l’oïdor de forma tan directa com colpidora.

En la segona part els dos intèrprets van pujar un graó amb els Lieder eines fahrenden Gesellen ( Cançons d’un camarada errant ) de Gustav Mahler, quatre peces que tracten alguns dels temes esmentats amb un llenguatge harmònic més dens i amb més recerca de contrastos. Amb un piano creant sempre l’atmosfera adequada, Christoph Prégardien no es va quedar pas curt en intensitat, per exemple en un desesperat Ich hab’ ein glühend Messer. El retorn a Schubert, amb la sobrietat i els girs cromàtics de Dass sie hier gewesen, va ser paradigmàtic de l’exquisidesa del tenor, amplificada per un pulcre Du bist die Ruh (la forma com va variar l’ascensió a l’agut en les dues represes de la darrera estrofa va ser tota una lliçó de tècnica) o un Nacht und Träume eteri. Els tres hits schubertians de propina van ser el colofó ideal d’una gran vetllada.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF