L'artista que va somiar amb empaquetar el monument a Colom

Christo, conegut per embolicar el Pont Neuf i el Reichstag, mor als 84 anys

L'art contemporani va perdre diumenge un dels creadors més singulars i icònics: Christo, conegut per haver empaquetat conjuntament amb la seva companya Jeanne-Claude (1935-2009) edificis com el Pont Neuf (París) i el Reichstag (Berlín). Christo va morir al seu domicili de Nova York als 84 anys i per causes naturals. Tot i així, el seu equip complirà el seus desitjos i tirarà endavant el projecte endarrerit per la crisi del coronavirus d'embolicar l'Arc de Triomf de París, un projecte que es remunta a la dècada de 1970 i que finalment veurà la llum el setembre del 2021.  

"Com l'escultura clàssica, tots els nostres projectes embolicats no són edificis sòlids, es mouen amb el vent, respiren", va dir Christo dels seus propis treballs. La pandèmia del coronavirus també va ajornar una gran exposició de la seva obra al Centre Georges Pompidou. La mostra obrirà les portes l'1 de juliol, i aquest dilluns el president del museu, Serge Lasvignes, ha lamentat la mort de l'artista: "Christo va ser un gran artista, capaç de donar al nostre dia a dia una profunditat nova. Va ser un mag –afegeix–. Era una persona magnífica que va unir l'audàcia, la determinació i una humanitat profunda".

També van lamentar la mort de Christo a Alemanya: "El món s'acomiada d'un artista excepcional. El seu art va aguditzar els nostres sentits. Amb els seus embolcalls sovint ocultava el que és usual i així feia visible el que és extraordinari", va dir amb un comunicat el president del Bundestag, Wolfgang Schäuble. 

"Soc un artista totalment irracional, irresponsable i completament lliure", va dir Christo en la seva última entrevista, concedida l'11 de maig.  "Ningú no necessita els meus projectes, el món pot viure sense. Però jo els necessito, i també els meus amics", va bromejar. Christo va néixer a Bulgària l'any 1935 en una família acomodada, va fugir del règim comunista l'any 1957 i mai no va tornar al seu país. Primer va marxar a Praga, després es va escapar a Viena i més tard es va mudar a Ginebra. 

Jeanne-Claude va néixer el mateix dia que ell al Marroc i es van conèixer quan ell va rebre l'encàrrec de pintar el retrat de la mare d'ella. Entre altres obres destacades del seu llegat hi ha  Surrounded islands, per a les quals ell i Jeanne-Claude van envoltar 11 illots de Miami amb polipropilè rosat: "Convertir la por en art... Mentre que  Christo va parlar del seu trauma personal com a refugiat, la seva obra per a Miami va ser una màquina sanadora pensada per reunir la gent arran del cas d'Arthur McDuffie [un motorista negre que va morir a mans de la policia el desembre del 1979], l'èxode del Mariel i de la violència capitalista entre els anys 1980 i 1983", va explicar al seu compte d'Instagram el director del Pérez Art Museum de Miami, Franklin Sirmans. 

També hi ha The gates, consistent en 15.000 pòrtics instal·lats arreu del Central Park, i  Barrels and the mastaba, una construcció flotant al llac del Hyde Park de Londres feta amb 7.506 bidons de petroli de diferents colors.

Aquest últim projecte s'havia de fer en origen a Abu Dhabi. D'altra banda, els gravats amb la venda dels quals volia finançar la construcció es van poder veure a la Galeria Joan Prats Art Gràfic de Barcelona l'any 2008. "No acceptava mai subvencions ni d'administracions ni d'institucions i no feia el projecte fins que no havia reunit els diners", recorda la galerista Anna Belsa, que aleshores treballava en aquesta galeria.

La relació de Christo amb Barcelona té diferents vessants: va fer gravats amb Polígrafa Obra Gràfica, va exposar en diferents ocasions a la Galeria Joan Prats entre els anys 1977 i 2008, i una de les vegades va embolicar l'espai de la galeria. A més, el matrimoni d'artistes va intentar durant anys embolicar el monument a Cristòfol Colom. 

El projecte frustrat d'empaquetar el monument a Colom

Christo va tenir la idea d'empaquetar el monument a Cristòfol Colom als anys 70, i l'any 1984 va venir a Barcelona per participar a la  II Fira d'Escultura al Carrer de Tàrrega i parlar del projecte de Colom amb els responsables municipals. Al llarg dels anys el projecte va passar de ser en blanc i negre a un color rosat.

Com va explicar Daniel Giralt-Miracle, que aleshores era el cap del servei d'Arts Plàstiques de la Generalitat, al diari El País, les relacions amb l'Ajuntament de Barcelona eren "molt bones" i estava previst empaquetar el monument coincidint amb les festes de Sant Joan del 1985. El més laboriós de l'obra havia de ser la preparació: la selecció del teixit, tallar-lo i confeccionar l'embolcall. Malgrat tot, l'obra no es va arribar a realitzar. Christo va tenir la mala sort d'ensopegar, en el primer intent, amb l'únic –i mogut– any de mandat com a alcalde de Joaquim Viola, que la va rebutja per considerar que el públic no ho entendria. Uns anys més tard, quan l'alcalde Pasqual Maragall va voler recuperar la idea, per a Christo havia caducat.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF