Arts Visuals

'Boom', 'crash', 'bang'! La música visual de Christian Marclay

El Macba acull la primera exposició en 10 anys de l'artista a l'estat espanyol

De vegades, la música de Christian Marclay s'escolta, sinó que es veu, però el més habitual és que es contempli, s'imagini o es pensi. Artista sonor que investiga la cruïlla entre les arts visuals i la música, Marclay protagonitza l'exposició 'Composicions', que acull el Macba des del 12 d'abril fins al 24 de setembre i passa revista a les composicions de l'artista suïs-americà, però estirant i retorçant els límits del que entenem per 'composició'. Trobem, per exemple, partitures gràfiques, videoinstal·lacions, 'collages' visuals i fins i tot una instal·lació interactiva que consisteix en una enorme pissarra amb tot de pentagrames perquè el públic hi dibuixi amb un guix les notes que vulgui. El resultat d'aquesta intervenció lliure i espontània serà interpretat per músics en una sèrie de concerts, després dels quals s'esborrarà la pissarra per tornar a començar el cicle. "Quan es toca la peça, la música és obra del públic i els intèrprets, jo només soc l'oient –ha explicat Marclay–. 'Composició' és un terme que sona bé, és una forma de resumir el meu treball, però el que més m'interessa és crear situacions en les quals succeeix la música".

La mostra és la primera que es fa de Marclay a l'estat espanyol en més d'una dècada. No hi ha la seva peça més emblemàtica, la videoinstal·lació de 24 hores 'The clock', perquè no és una retrospectiva de l'artista ("Ja me la faran quan no hi sigui", afirma ell), sinó una "lectura de la seva obra a través del tema de la composició", explica la comissària, Tanya Barson. Composicions tan peculiars com 'Manga scroll', una partitura vocal en forma de rotllo de 20 metres de llarg formada per un collage d'onomatopeies de mangues –en edicions nord-americanes– que serà interpretada per l'artista vocal Shelley Hirsch el 18 de maig a la Capella del Macba.

L'onomatopeia en sí és un dels motius més freqüents en la mostra de Marclay, tant en la seva obra pictòrica com en els collages de còmics o en una instal·lació immersiva ('Surround sounds') en què l'espectador és envoltat per muntatges visuals d'onomatopeies. "Vaig treballar amb animadors per convertir paraules estàtiques en moviments que expressin un so –diu l'artista–. Em fascina la manera com una imatge pot representar alhora una acció i un moviment". Una altra peça que interpretarà Hirsch a la Capella del Macba serà 'Zoom zoom', en què Marclay seleccionarà onomatopeies extretes de contextos urbans (publicitat, productes, disseny gràfic) i Hirsch les anirà cantant en "un duo de crida i resposta".

Una tirallonga de crítiques musicals

El treball de Marclay pot semblar molt conceptual de vegades, però sempre té una dimensió juganera i performativa. 'Mixed reviews', per exemple, és un tirallonga de text que recorre tota l'exposició formada per fragments de crítiques musicals. "És una reflexió sobre la impossibilitat d'explicar la música, de transmetre en paraules la complexitat del so", diu l'artista, que només va fer interpretar aquesta peça un cop: "La va 'tocar' una persona sorda, però no és una peça per ser interpretada sinó perquè la gent s'imagini la música".

L'única peça amb so de tota l'exposició és l'espectacular 'Video quartet', una instal·lació de quatre pantalles que mescla fragments i sons de pel·lícules de Hollywood formant una simfonia sonora plena d'assonàncies i rimes d'estranya bellesa. De catorze minuts de durada, 'Video quartet' només s'havia pogut veure abans a l'Estat en una mostra a Salamanca el 2007 i és un dels plats forts de 'Composicions'. Però n'hi ha més: el mosaic de boques obertes de 'Chorus II', els collages de cobertes de vinils de la sèrie 'Imaginary Records', la col·lecció d'imatges ampliades de mans de pianistes d''Investigations'... Aquesta peça també la interpretaran a Barcelona 10 pianistes que hauran de desxifrar el so a partir de la imatge. "Per interpretar les meves peces necessito músics oberts de ment", reconeix Marclay amb un petit somriure entremaliat.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF